Bones Festes

Són festes familiars, d'estar a casa amb els nostres.He demanat al meu fill que pensés en una felicitació per aquestes festes i ha decidit fer els tres reis. Per a ell és el més significatiu. Té 8 anys i encara està fascinat per la màgia dels Reis d'Orient, que porten coses per la gent.Aquí va la nostra felicitació dels Nadals. BONES FESTES.

La meva filla també escriu un blog

La Paula Soumiya fa dies que em veu escriure al meu blog,vol saber què hi escric i el perque ho faig. Ahir, després de llegir "a nosaltres ja ens ha tocat la loteria" em va dir que a ella també li agradaria tenir un blog i escriure aquelles coses que li interessen. Així és que la vaig ajudar a fer un blog per a ella i aquí el teniu el blog de la Paula Soumiya.

A nosaltres ja ens va tocar la loteria

Un 22 de desembre de fa set anys a nosaltres ja ens va tocar la loteria. Va ser el dia que el jutge marroquí ens va atorgar la Kafala dels nostres dos fills. Estàvem tan contents!!!. Vaig plorar d'alegria, mentre abraçada a en David li deia que altres anys estàvem pendents de si ens tocava la loteria, i ara ja ens havia tocat. Teníem la sentencia de kafala i el permís per sortir del país. Ens quedava només fer els tràmits d'obtenció dels passaports d'en Nabil i la Soumiya i els visats per entrar a Espanya. In Sha Alà.
Certamen som afortunats,tenim dos fills com dos sols. Alegres, desperts,carinyosos ....Cada 22 de desembre recordem que a nosaltres ja ens ha tocat la loteria.

Aprobada la llei d'adopció Internacional

Ahir dijous 20 de desembre el congrés dels diputats va donar llum verda a la nova llei d'adopció internacional. M'alegra que s'hagin tingut en compte les esmenes aportades perls diferents partits polítics, especialment l'esmena presentada per IU referida a la supressió de l'article 19.4 que impedia convertir en adopcions plenes les Kafales fetes per families españoles al Marroc.Ha triomfat el conveni de la Haya on es reconeix la Kafala com una mesura de protecció a la infancia desamparada en els paisos islàmics i que en el nostre país juridicament equival a una tutela dativa, fet que permet una vegada arribats a españa demanar la ADOPCIO PLENA d'aquest infant perque tingui la máxima protecció juridica. Es un dia feliç per a totes les families que tenim fills d'origen marroquí i per a totes aquelles que desitgen fer una Kafala al Marroc. He sel·leccionat el tall de noticia publicada pel País que fa referencia a aquest aspecte.

Al comienzo de su recorrido parlamentario, la adopción simple o menos plena constituida por autoridad extranjera, quedaba en el aire. En el texto final, esta inquietud se subsana: la ley incorpora una regulación que permitirá convertir estas adopciones en plenas en España en determinadas condiciones. Se salva así la posibilidad de que niños acogidos en tutela procedentes de países musulmanes, se integren plenamente en las familias que los cuidan y educan

llegir + en El País

Marruecos lanza un programa para la promoción de los derechos de mujeres y la infancia

Es una bona noticia per la infancia del Marroc i per les dones, col·lectius més desafavorits.
Marruecos contará a partir de enero de 2008 con un nuevo programa para reforzar los derechos de las mujeres y de los niños mediante el uso de tecnologías de la información y la comunicación, indicaron hoy los responsables de ese proyecto humanitario.
Representantes del Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo (PNUD) y de la Organización Marroquí de Derechos Humanos anunciaron el lanzamiento de una página web y de un CD que facilitará a las mujeres y a los militantes de organizaciones humanitarias el acceso a información sobre los derechos de ese colectivo.

El proyecto, concebido bajo el nombre de WRCATI por esas dos instituciones, en colaboración con la Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID), prevé la promoción de esa información para que esos derechos se ejerzan en la práctica y "contribuyan al desarrollo de la sociedad".

Con ello se pretende que "nuestra generación y las que nos siguen puedan vivir la integración de las mujeres en la sociedad a través de una revolución tecnológica realizada sin violencia", dijo en la presentación la directora regional de ese programa, Najad Rochdi.

Los datos a los que tendrán acceso serán de carácter legal en ámbitos como el social, económico, político y familiar y forman parte de una iniciativa que se está poniendo en marcha también en Jordania y los territorios palestinos y que ya ha sido aplicada en el Líbano, Túnez y Egipto.
Rocio Abad

Viure a Rabat, treballar al "Lalla Meriem"

Navegant per internet vaig trobar un aquest escrit que tot seguit podreu llegir, està escrit per una monja franciscana que treballa al Lalla Meriem, orfanat de Rabat on vàrem anar a buscar els nostres fills. M'ha agradat com explica la seva feina amb els nens allí acollits, perquè traspua tendresa, tendresa que els nens reben i com a mare adoptiva crec que és de vital importància pel seu desenvolupament.
Al interior de los baluartes de la bonita ciudad de Rabat, capital de Marruecos, se codean obreros, burócratas, comerciantes, inmigrantes clandestinos, estudiantes y mendigos, pero sobre todo y por desgracia, los niños de la calle. En esta ciudad moderna donde la vida es cara en comparación con otras regiones del país, existe un fenómeno que no pasa nunca de moda: la generosidad, llamada corrientemente limosna. Si no, ¿como sobrevivirían al alto coste de la vida muchos pobres y excluidos? Algunos prefieren vivir de la mendicidad bajo una apariencia de pobres, pero este no es el caso de todos.
- “ Perdí a mis padres, a mis hermanos y hermanas, en las matanzas y la guerra civil que hubo en el Congo.
- Tengo 27 años, soy la mayor de una familia de 9 hijos de Nigeria donde la situación de las clases pobres es insoportable. Quise intentar mi suerte en España y he aquí que me encuentro fracasada en Marruecos”.La que se expresa así es una mujer de 27 años, de rasgos finos que vive de la mendicidad. Viste una túnica (djellaba) al estilo marroquí, se expresa en inglés y pronuncia algunas palabras en árabe.
Otro día, en el aparcamiento del mercado junto a la medina, veo a una pareja joven con su pequeño en brazos. Les doy los buenos días. Hablan en inglés y entablamos conversación. Ellos también piden limosna a los usuarios del aparcamiento. Me dicen que son de Ghana. Habiendo intentado la travesía del Mediterráneo y pasando por Marruecos, fracasaron en Oujda, en la frontera argelina. Después de un año de tentativas y de vida errante en vano, nació el pequeño John.
Más adelante encuentro a una mujer que vende vestidos de algodón. Me acerco a ella y le pregunto el precio. Cien dirhams cada uno. Le pregunto de dónde vienen los artículos: del Senegal, me dice ella.
- “Soy senegalesa y en este momento estoy con el alma en un hilo; lo que hago es ilegal, lo sé muy bien, pero no tengo otro remedio. Soy clandestina y no puedo conseguir la autorización de venta. La policía me sorprende a veces y me confisca la mercancía y me toca recomenzar de nuevo.
¡Son numerosos los niños de la calle que se preparan su pequeña droga, que duermen en cajas de cartón ante los lujosos hoteles de la ciudad! Se forman una personalidad fuerte y adulta que los arrastra a preferir a veces la calle, a las constricciones familiares o estructurales. Algunos han sido abandonados por sus padres. ¡Hay mucho que hacer! ¡Hay muchos abandonados!
El Centro Lalla Meriem donde trabajo, acoge a los niños abandonados. Son 165 niños de 1 a 26 años. Proporciono cuidados médicos a los que tiene una minusvalía, así como a los bebés, practicando la quinesioterapia y el estímulo precoz. Al principio mi trabajo no contempla la adquisición de buenas posiciones, sencillamente establece una relación de confianza. Todo empieza como un juego. Empleo medios simples para llamar la atención del niño: una muñeca, un osito, un canto, las cosquillas, los acariciadores, y sobre todo la inestabilidad del cuerpo porque los niños quieren moverse. También me doy cuenta cuando hay niños que parecen tristes, angustiados, nerviosos y turbados por el hecho de haber sido abandonados. Para ellos utilizo sobre todo la terapia de la risa que ayuda a la expresión corporal. Es una gran alegría constatar que la sonrisa y el reírse iluminan espontáneamente una cara triste. El reírse arrastra al niño algunos gestos y actividades que le ayuden a liberar sonidos y energía para agarrarse a la vida. He notado que en esta fase el niño se aferra a mí, como lo hacen con todas las personas que se ocupan de ellos; este es el caso de la mayor parte de los niños abandonados. Para el niño no se trata solamente de un juego, sino que se establece un lazo y una relación frente a la que quiere identificarse. En este momento hay que saber marcar las distancias sin herirlo, de lo contrario se haría más mal que bien en el momento de la adopción. Esta relación puedo compararla con las olas del mar, están en un continuo vaivén. Es decir que es importante saber dar mucho cariño y saber desaparecer.
Aquí en el centro de Lalla Meriem, en las habitaciones llamadas “nidos” mantengo el diálogo con los niños en el rincón de su cuna, hombres y mujeres anónimos del mañana.
Bibiane Nikiema, fmm

Reflexions en veu alta. Els Regals dels fills

No crec que sigui bo pels nostres fills donar-los hi tot el que volen, quan ho volen, que sol ser “ara”, “inmediatament”.També crec que els nostres fills tenen massa coses; massa joguines, massa colors i llàpissos, massa llibres i contes,….. massa de tot. El resultat és que no valoren res, o que valoren molt poc el que tenen i que es pensen que han de tenir (posseïr) tot allò que demanen. S’acosten dies de fer regals, Nadals, Reis… i és una autentica bogeria la quantitat de regals que els nens reben. A casa hem parlat amb el meu marit, i hem decidit que els nostres fills tinguin un màxim de tres regals cadascún, cosa força complicada ja que entre els avis (materns i paterns), la rebesavia, els tiets (quatre, tres dels quals sense fills), els padrins (quatre, dos per cadascún) i amics som molta colla i al final encara que només facin un regal cadascún surt un nombre escandalós d’obsequis que no creiem sigui bo per l’educació dels nostres fills.
M’hi ha fet pensar el fet que jo sóc filla de família nombrosa, de pares treballadors i que van haver de fer molt sacrifici per tirar-nos endavant, que estudiessim, que tinguessim una carrera i un futur millor que el que havien tingut ells. Recordo que vaig desitjar una bicicleta durant molts anys i no la vaig tenir fins els 14 anys (una BH plegable, preciosa de color de mel), com la vaig disfrutar!!!, Els meus fills tenen bicicleta des dels tres anys, ja n’han estrenat dues cadascún i ho veuen tan normal, és com si tots els nens tinguessin bicicleta. Com diu ma mare “totes les masses piquen” i aquest any els regals seran racionats, per una questió educativa i de valors.

Ja fa set anys!!!

Aquesta setmana ha fet set anys que us vam conèixer. Per a nosaltres el 6 de desembre es molt més que la festa de la constitució. Per a nosaltres es el dia que us vam conèixer. Tu filla meva, eres menuda com una engruna, pesaves només 3 kilos tot i que estaves a punt de fer 6 mesos. Això sí, tenies la mirada molt viva, i des que vaig entrar a la sala on eres no em vas deixar de mirar i moure les cametes, fins que et vaig agafar a coll. Mai oblidaré la sensació que vaig tenir. Fins i tot ara em recorre un calfred per tot el cos quan hi penso. Des d'aquell precís moment em vas robar el cor i vaig saber que tu eres la meva filla. Mestre jo et tenia als braços va entrar el vostre pare amb un nen a coll , era rodonet, molt moreno i tenia els ditets a la boca. Em va dir "mira Mercè quin nen, té uns ulls molt tristos", me'l vaig mirar i vaig veure els ulls més tristos que mai hagi vist, d'aquells que no miren, que et traspassen però sense mirar enlloc, perduts.... El vaig acaronar i no va fer res. Se'm van omplir els ulls de llàgrimes, vaig mirar en David i ell em va dir " es diu Nabil". Així en un minut i mig el destí us va portar a nosaltres i un llaç invisible ens va unir a tots quatre en aquella petita habitació del Lalla Meriem. D'això ha fet set anys.

Només 2 de cada 10 nens espanyols juguen amb els pares

Entre 5 y 10 años.Los niños españoles ya casi no juegan con sus padres. Sólo dos de cada diez lo hacen a diario, y al llegar el fin de semana la
media apenas asciende a tres. Ésta es la principal conclusión de la Encuesta Duracell de Juguetes 2007, un estudio europeo realizado a
900 niños de entre 5 y 10 años y a sus padres para descubrir cuáles serán los juguetes más deseados en las próximas Navidades.
Aquesta es la noticia que publicava el diari 20 minutos d'ahir dijous 29. Em sembla sorprenent i preocupant que els pares i mares espanyoles no juguin amb els seus fills. Jo, vaja, més ben dit, nosaltres hem jugat i juguem encara, molt amb els nostres fills.No em se imaginar la vida sense jugar amb ells. Quan eren petits al parc o la platja amb la sorra fent figures amb la pala i la galleda, a casa amb el joc dels cubs de colors fent mil i un muntatges fins que queia tot a terra i tornàvem a començar, al joc d'endevinar parelles de figures iguals posades aleatoriament al terra (joc de memòria), i ara que són més grans anem amb bicicleta junts, fem gimnàstica, juguem als clics, llegim contes i llibres en veu alta i molts altres jocs que ara no detallaré per no cansar-vos. Però el cert és que no concebeixo la relació amb els meus fills sense el joc. Per a mí forma part de la nostra vida i crec que els ajuda a créixer, que ens ajuda a créixer a nosaltres com a pares i que enforteix la nostra relació. Es una pena que molts pares es perdin aquesta experiencia tan maca de compartir els jocs amb els fills. crec que es perden una part de la seva infancia i això ja mai més es recupera.

Més de cent famílies catalanes tenen encallada una adopció

Nepal i Rússia han canviat les normes i al Congo s'hi han trobat irregularitats | Catalunya deixa d'adoptar als dos Congos, Ucraïna i Haití, perquè no es garanteixen els drets dels infants | Més sol·licituds a Etiòpia.

llegir + a L'Avui

Es una realitat, hi ha països que no garanteixen la procedència dels menors i això els desqualifica com a països on poder adoptar. Les famílies adoptives volem transparència i claredat en els processos adoptius. Ningú vol ser mare d'un infant que ha estat arrabassat a la seva familia biològica o que ha estat donat sota coacció o engany. No podria dormir tranquil·la si penses que jo sóc mare perquè han pres aquest fill a una altra dona. Em sento privilegiada d'haver tingut l'oportunitat de parlar directament amb l'orfenat, d'haver fet la kafala sense intermediaris, de saber que havien nascut a l'hospital i la seva progenitora els va deixar acabats de néixer, d'haver pogut parlar amb l'infermera de l'hospital que els va atendre en els primers moments de vida i de saber que ningú els va reclamar.D'això, aquest desembre, ja farà set anys. Aquests infants, ara són els nostres fills. En Pol Nabil i la Paula Soumiya, els millors fills que poguéssim imaginar de tenir. El destí ens va unir amb un llaç invisible amb tanta força que serà per sempre més.

La literatura marroquí, protagonista de un monográfico de la revista” Intramuros”

Casa Árabe-Instituto Internacional de Estudios Árabes y del Mundo Musulmán (IEAM) presenta, el próximo viernes 30 de noviembre, el número especial de la revista Intramuros dedicado de forma monográfica a la literatura de Marruecos y que ha sido coordinada por el escritor Abdelkader Chaoui.( Viernes 30 de noviembre, a las 19:30 horas. Salón de Actos del Centro Cultural Blanquerna c/Alcalá, 44, Madrid).

Pot ser molt interessant per a totes les persones interessades en la cultura del Marroc. Desitjo que puguem accedir a la revista, que des de Barcelona i altres punts de l'estat la puguem llegir.

mama, quan tindré pits?

"mama, quan tindré pits?", m'engega, de sobte, la meva filla que té set anys. Em va deixar parada, de moment, i vaig trigar uns segons a respondre.
- Filla, tu ja en tens de pits, però encara no t'han crescut perquè ets petita (o potser no ho és tant???)
- vull dir quan els tindré com tu.
- Uiiii, encara falta molt (o no falta tant???), quan vagis a l'institut.
- Es que una nena de la classe ja els té una mica grossos!
- De debò?, Qui els té una mica grossos?.
- La Marina.
- No reina, la Marina és una nena una mica grassoneta i té sacsons, els pits també hi té una mica de greix i per això semblen més grossos.
-Ahhh! a quart, intervé el meu fill, també hi ha un nen que li passa el mateix, és grassonet i sembla que tingui pits. De vegades es burlen d'ell.
- Doncs molt mal fet, tothom és com és i ningú té dret a burlar-se de ningú. Espero que tu no ho facis.
- No mama, ja sé que no s'ha de fer. Quan algú es fica amb mi perquè sóc molt moreno, no m'agrada.
La Paula que està capficada amb el seu tema pregunta- quan tingui pits, em compraràs sostenidors?.
El temps passa molt i molt de pressa, fa quatre dies que li canviava els bolquers i ja em demana quan li compraré sostenidors. Val la pena estar per ells, val la pena viure el seu creixement, val la pena no perdre's la seva maduració i això vol dir temps pels nostres fills.

La Kafala es podrà convertir en Adopció Plena

Quina bona noticia!!!, acabo de llegir que el PSOE ha acceptat gairabé la totalitat de les esmenes presentades a la nova llei d'adopció internacional per Izquierda Unida. Entre elles la que permetrà convertir la Kafala en adopció plena una vegada el menor visqui a Espanya. Mai entendré quin interès hi havia en que una Kafala (al Marroc tothom parla d'adopció, encara que jurídicament no existeix la figura de l'adopció) no es pogués convertir en Adopció plena aquí, al nostre país, que es on vivim i on viurà el menor kafalat. Volem la màxima protecció dels infants,i això passa per ADOPCIÓ PLENA, que un jutge espanyol dóna a les famílies que així ho sol·liciten. Si no hagués estat d'aquesta manera, s'hagués comès un greuge irreparable per a totes les famílies espanyoles que escullen Marroc com a país d'origen del seus futurs fills i per a tots els menors que viuen al Marroc en situació de desamparament i que tenen la possibilitat de ser adoptats. Des d'aquí dono les gracies al grup parlamentari de Izquierda Unida que ha batallat per aconsegir-ho i molt especialment a la junta de l'associació IMA (Amics dels Infants del Marroc) que han mogut cel i terra per aconseguir modificar la llei d'adopció internacional en l'article 19.4.que es el que dificultava l'adopció dels infants kafalats.

Petits plaers que fan la vida gran

Una de les coses que més m'agrada dels diumenges al matí es que no hi ha pressa. La norma es que no ens podem llevar abans de les 9h.i els nens la solen complir. Quan es lleven venen a la nostra habitació i els deixem ficar al nostre llit de matrimoni, els encanta!!!!.Es una estona per fer "Carinyos", per fer pessigolles.... una sinfonia de pells i petons que ens alegren el dia i ens fan sentir estimats i estimar. Gairabé sempre és la Paula la que inicia el joc, de vegades el seu pare i jo encara estem mig adormits i no paren fins que ens han despertat del tot. Li agrada obrir-nos els ulls tancats, posa un dit a dalt la parpella i un altra a baix fins que aconsegueix obrir-lo. En Pol s'acurruca molt a prop mentre fa uns sorollets guturals, com els dels gats quan els amanyagues. El joc dura fins que sento un- "mare tinc gana"-, es l'hora d'aixecar-nos i anar a esmorzar. Després mentre els grans llegim la premsa dominical, els menuts han tret la capsa de colors i dibuixen. Aquests som nosaltres, la família segons ha dibuixat en Pol Nabil.

Blade Runner: The Final Cut

Es una de les meves pel·lícules preferides, i tinc moltes ganes de veure aquesta nova versió.M'impressiona sobretot el fet que els humans tenen records i els robots(nexus) no, els humans ploren i els nexus no. Per tal d'amagar el seu origen de robot,inventen un passat a la protagonista i per això necessiten fotografies de la seva infància (L'escena de la protagonista mirant una fotografia d'ella quan era petita mentre li regalima una llàgrima galtes avall és impagable). Heu pensant en lo important que és tenir imatges de la nostra infantesa?, Heu pensat com ens fa sentir part d'una família les imatges que tenim del nostre passat?. Les nostres filles i fills adoptats també necessiten sentir-se part de nosaltres, és important fer fotografies, videos que mostrin la nostra vida en comú, en el futur serà important per a ells (Potser també veuran Blade Runner i els agradarà).

Idees adolescents per erradicar la pobresa

Som alumnes de la classe de 5è A del Col.legi Maristes Montserrat de Lleida. Durant aquests dies estem duent a terme un projecte anomenat Eradicar la Pobresa. La iniciativa va sorgir arran d'un taller que hem fet sota l'epígraf d'Objectius del Mil.lenni. ¿Saben que les Nacions Unides van redactar vuit objectius, l'any 2000, per millorar el nostre planeta i reduir la pobresa a la meitat l'any 2015? Volem un món més just i solidari, sense discriminacions de cap mena; és a dir, un món millor. No volem que cap nen i nena --ni adult-- es mori de gana, com està passant diàriament. El problema de la fam es pot solucionar si els països rics rectifiquen i se'n recorden de l'Àfrica, que és el continent més necessitat. Les persones pobres i que passen gana per falta de recursos tenen els mateixos drets que les persones riques. Per aquest moriu demanem als polítics que treballin per complir aquests vuit objectius de l'ONU, perquè l'any 2015 no hi hagi més misèria al planeta.
Fa falta que tots els infants puguin estudiar, especialment les nenes de països que discriminen el sexe femení; que les dones cobrin els mateixos sous i siguin tractades igual que els homes, i que hi hagi menys mortalitat infantil, i per això resulta necessària més educació i sanitat. És important, igualment, el dret a l'habitatge i que no destruïm el medi ambient.
A l'espera que els polítics hi facin la seva, nosaltres també hi podem contribuir tancant l'aixeta mentre ens rentem les dents, compartint el que tenim, respectant els altres i no gastant-nos tants diners en coses sense importància.
De vegades els nens tenen més "senderi" que molts adults. M'ha agradat molt llegir aquesta carta al director. Està escrita per alumnes de 11-12 anys i està carregada de sensatesa. Es simple, que no simplista, i ens hauria de fer reflexionar,tant als polítics com als adults en general.

Escapada sense nens

Que ve que va tenir un cap de setmana per a nosaltres dos sols! que ve que va descansar de nens! que ve que va anar de "novios"de tant en tant!. Aquest cap de setmana ha sigut pel meu marit i per a mi. Hem anat al cinema, a sopar fora de casa i hem fet la ruta del tast de vins Ens hem allotjat a "Villa Engracia", un antic balneari prop del monestir de Poblet, on ens han tractat com a reis. El lloc té molts anys, però és net i polit. Té aquell encant decadent que tan m'agrada.Sóc molt feliç sent mare i fent de mare dels meus fills, m'agraden els nens i disfruto estant amb ells, però també sóc DONA i de vegades costa de sentir-t'hi. Agraeixo que poguem fer aquestes escapades, gràcies que la Montse, la meva sogra, es queda amb els nens (gràcies Montse!!!!). Ells estan encantats de dormir a casa els avis i nosaltres també. Es saludable tan per ells com per a nosaltres. La meva filla ja feia dies que deia -mama, quan anireu de novios???, perquè saben que es queden amb els avis i els porten al cinema, surten al parc i sobretot els consenteixen. Que també crec que es bo. Les normes ja les marquem nosaltres, els seus pares.Així doncs tots quatre hem carregat piles fins a la propera sortida..... d'aquí tres o quatre mesos.

Mama, els nens es compren?

Aquest dies es inevitable que els meus fills, al igual que molts d'altres nens i nenes, hagin vist les noticies del suposat segrestament de nens al Txad. Mama els nens es compren?, em pregunta la meva filla. No filla les persones no es poden comprar ni vendre. Doncs a aquest nens, Que els ha passat?. Li explico que unes persones els van anar a buscar per portar-los a França pensant que tindrien un futur millor, però que es van equivocar, ja que cap nen es pot treure del seu país d'origen sense una sentencia judicial, sense un paper d'un jutge que ho autoritzi. Ràpidament s'aixeca del sofà, s'acosta a l'estanteria i agafa la seva carpeta “de papers importants” (es una carpeta on hem recollit tota la documentació de la seva kafala i posterior adopció). Me la porta i ens la mirem, la seva partida de naixement escrita en àrab, el document que ens diu que el seu cognom era fictici, la sentencia judicial de kafala, el permis per sortir del país.... mirem els “seus papers” i comentem el que ja hem comentat mil i una vegades, quin dia ens vna donar aquest o aquell document, què varem sentir quan els vam treure de l'orfanat, l'emoció de la primera nit que vam passar junts...... Al cap d'una estona, visiblement satisfeta els deixa a l'estanteria, torna al meu costat i em fa un petò. Agafades de la ma acabem de mirar el TN.

La Generalitat no ha rebut cap comunicat oficial de la suspensió de les adopcions al Congo

La Generalitat encara no ha rebut cap comunicat oficial sobre la suspensió de les adopcions al Congo i no pot determinar si la decisió afectarà les sis famílies catalanes que tenen processos d'adopció oberts en aquest país africà des de fa més d'un any. El govern congolès ha fet aquest anunci després de l'escàndol provocat pel presumpte intent de segrest de 103 menors procedents del Txad per part d'una ONG francesa. Fonts del Departament d'Acció Social i Ciutadania han comunicat que ja s'han posat en contacte amb els pares adoptants, que estan nerviosos per la notícia.

llegir +

Una nova llei dificultarà adoptar menors Kafalats al Marroc

"La ley endurecerá además estas exigencias para desterrar cualquier tentación de saltarse pasos o apalabrar niños en países vulnerables. Pero este rigor tendrá un efecto colateral: dificultará la adopción plena de niños de procedencia musulmana. Hasta ahora, y puesto que el Corán no acepta la figura de la adopción, los niños venían a España en acogimiento y con el consentimiento de padres y tutores y posteriormente, cuando el pequeño estaba integrado, se formalizaba la adopción plena. De momento, el proyecto de ley descarta esa vía."

llegir noticia a El Pais

Es una mala noticia per a totes les families que volen adoptar nens i nenes d'origen marroquí, ja que aquesta llei dificulta que es pugui convertir en adopció plena la sentencia judicial de Kafala del jutge marroquí, com es feia fins ara. No ens rendirem!!!!!, Des d'ara mateix buscarem de quina manera podem subsanar aquest escull!!!!.

posar paraules als sentiments

Ni carn de la meva carn,
Ni sang de la meva sang
però realment meus.
No oblideu mai, ni un sol minut de la vostra vida
que no us vàreu gestar a sota el meu cor
sinó a dins del meu cor.

No són meves,les he manllevades. Avui viatjant per internet les he trobat en un web,escrites per una mare adoptiva i m'han semblat precioses. M'he pres la llicencia de traduir-les al català i aquí van!!!!

suposada temptativa de tràfic il.legal de nens per part de l'oenagé Arca de Zoë

El jutge del Txad que investiga la suposada temptativa de tràfic il.legal de nens per part de l'oenagé Arca de Zoë va inculpar formalment ahir a la nit els nou francesos detinguts de segrest de menors i d'estafa, mentre que els set espanyols han estat acusats de complicitat(...)

llegir noticia a El Periodico
Noticies com aquestes fan molt de mal a les adopcions internacionals, donen arguments a aquelles persones que no els agrada que portem nens i nenes "estrangers" al nostres pais i els fem fills nostres. Generalitzen casos particulars i posen sota sospita totes les adopcions internacionals.

Publicitat molt ben trobada

Tant el missatge com el format del video em semblen genials.Es d'una senzillesa exemplar i comunica la idea molt bé. L'opció sexual desl pares no determina l'opció sexual dels fills.

UNES NOTES SOBRE L'ADOPCIÓ

Famílies adoptants

L'adopció planteja temes d'interès des de la perspectiva psicològica, tant en allò que es refereix a la prevenció com a la intervenció.
Abans de res cal dir que no existeix cap "síndrome del xiquet adoptat". En una família adoptant es trobaran dificultats semblants a els que es poden trobar en altres famílies. Si de cas, hi ha algunes característiques que cal analitzar més espai. La proporció de famílies amb xiquets/es adoptats que consulten els especialistes en psicologia infantil és lleugerament superior a la de la població en general. La qual cosa no vol dir que hi haja mes trastorns psicopatològics en aquests xiquets, sinó que té a veure amb el major grau d'ansietat dels pares pel desenvolupament del fill/a i la preocupació per si exerciran correctament el seu paper de pares.

Els pares adoptants estan també exposats a determinats factors que poden augmentar la seua vulnerabilitat psicològica. Poden estar influïts per la manera en que han viscut l'absència involuntària de fills, per la manca de referències de l'experiència de l'adopció, per veure's sotmesos a processos de selecció i observació on es poden trobar contínuament jutjats, per tindre més edat que la majoria dels pares de fills semblants, o per les actituds de les seues famílies d'origen front a aquella adopció concreta.

Poden tindre també por a alguna herència patològica del fill/a, a la qual atribuesquen la problemàtica del seu desenvolupament i comportament. Aquesta por és paral·lela a la que pot haver en qualsevol família en relació a la família del pare o de la mare, a la que l'altre cónjuge pot atribuir-li defectes o problemàtiques presents al fill.

Eduard Hervàs Martínez, Psicòleg

Per llegir + cliqueu "

Comparteixo l'opinió d'aquest psicoleg, els nens i nenes adoptats tenen els mateixos problemes que els nens i nenes en general, però les families adoptives visiten el psicoleg amb major proporció que les biològiques. Es miren amb lupa l'evolució dels infants i es volen assegurar que fan el correcte. Es cert que la gran majoria d'infants procedents de l'adopció internacional encara no han entrat a l'adolescència, i sembla que aquesta etapa es molt conflictiva de per si. Però no estic d'acord amb les opinions catastrofistes d'alguns psicolegs que diuen que els infants adoptats presenten un index de problemes molt superior a la resta d'infants. Fa set anys que estic en contacte amb families adoptives i encara que no tingui un estudi empiric de la questió si que tinc la informació que comenten les families. I la gran majoria de nens i nenes han fet una bona adaptació a la familia i es desenvolupen amb normalitat.

ERC i CiU demanen tornar al Govern la llei d'adopció internacional per "envair les competències de l'Estatut"

MADRID, 23 d'octubre (EUROPA PRESS) - Els grups parlamentari de CiU i ERC al Congrés dels Diputats han registrat avui en aquesta cambra dues esmenes de totalitat al projecte de Llei d'Adopcions Internacions perquè considera que "envaeix competències exclusives que l'Estatut de Catalunya atorga a la Generalitat en matèria de protecció a la infància".

Per llegir la noticia

La veritat es que és una bona noticia, sobretot per totes les families que volen fer una kafala al Marroc, ja que si s'aprova la llei d'adopció internacional tal i com està redactada tindrem molts problemes per a tramitar l'adopció plena dels fills kafalats (acollits) al Marroc. Es una llei clarament perjudicial per l'adopció d'infants marroquis i que suposa un pas enrera respecte a la situació actual. Així doncs estaria molt bé que no s'aprovés i que quan s'aprovi contempli la reivindicació de les families adoptives.

respondre amb honestedat

Unes colonies donen molt de si. La meva filla ha tornat carregada de preguntes, pero la més important és la de si te dues mares. (Ja he explicat com ha anat la conversa). Crec que cal respondre les preguntes dels nostres fills amb honestedat, la dona del Marroc no és la seva mare, és la seva progenitora, la que li va donar la vida, però la meva filla no ha tingut cap altra mare que jo. Quan la vaig conèixer tenia 6 mesos i pesava 3 kilos, havia estat 4 mesos a l'hospital, on l'havien deixada al néixer i vomitava tot el menjar que li donaven. El primer dia que la vaig tenir als braços, quan ens vam mirar als ulls, li vaig dir que vindria a Barcelona amb nosaltres i que tindria una familia de debò. Vaig demanar permís per donar-li el biberó i la mainadera em va donar una toballola per cobrir-me la roba mentre la tenia aixecada perquè fes el rotet. Tothom esperava que obrís la boca i sortís a "xorro" tota la llet, com era habitual en ella, però no va ser així, va obrir una mica els llavis i va fer un rot treient ,només, una petita glopada de llet. La mainadera es va quedar al·lucinada, no s'ho podia creure. Em va dir: "li agrades, crec que t'ha entès quan li has parlat". Aquí va començar a ser la meva filla i jo la seva mare.

Al cole em diuen que tinc dues mares

"Al cole em diuen que tinc dues mares, la del Marroc i tu"- em comenta la meva filla, mentre esmorzem-. Jo li responc què en pensa ella. La Paula em diu que creu que té dues mares. Llavors li dic: - "què és una mare?, que fa una mare?". Inmediatament, la Paula i en Pol Nabil van enumerant totes les coses que faig: anar a comprar, portar-los al metge, consolar-los quan estan tristos, llegir contes, anar al parque a jugar, estimar-los....LLavors qui és la teva mare? ets tu mama, tu ets la meva mare - i.... la senyora del Marroc?- la senyora del Marroc et va donar la vida, et va portar a la seva panxa i et va parir, per això sempre li estaré agraida. Intervé el seu germà, en Pol Nabil i diu com aquell qui no vol la cosa " mira Paula, hi ha dos tipus de dones, unes que porten els nens a la panxa i no son mares i d'altres que no porten els nens a la panxa i són mares", oi mama?. Això mateix fills, i ara acabem d'esmorzar que es fa tard per anar al cole. (Recordo que l'any passat amb el meu fill vam tenir la mateixa conversa, deu ser cosa dels 7 anys)

Avui arriben de colonies!!!

Avui arriben de colonies, en P.N i la P.S han estar 3 dies fora, han anat de colonies amb l'escola i casa nostra ha quedat buida. Sembla mentida el que es troben a faltar els fills quan no els tens!!!.Cada matí he entrat a la seva habitació amb un acte reflex, però estava en silenci, no hi havia ningú a qui despertar. Cada nit he entrat a la seva habitació i no es sentia el seu repir profund i plàcid. Però avui tot tornarà a la normalitat, el meu fill i la meva filla arribaran cansats i casa nostra es tornarà a omplir de vida.

Feliç aniversari

El 15 d'octubre el meu fill va fer 8 anys, com passa el temps!!!!, sembla que va ser ahir que vam tornar del Marroc amb els nostres fills als braços disposats a iniciar una nova vida, la vida en família. Aquest dia tan assenyalat no puc deixar de pensar que en algun lloc del Marroc hi ha una dona que pensa que va tenir un fill, que es deu preguntar com està, què se n'ha fet d'aquell nadó. M'agradaria pode dir-li que en Pol Nabil és un nen feliç, que creix alt i guapo. Tendre, sensible i inteli·ligent. M'agradaria poder dir-li que li agraeixo que el portés al món, que sense ella ara no seria el meu fill i per això sempre li estaré agraïda. Ell ho sap i li agrada que recordi a la dona que el va dur al món.

l'estel del matí

Són dos quarts de set del matí i sento fressa a l'habitació dels nens, paro l'orella i escolto. Dedueixo que "algú" està baixant per l'escala de la llitera. M'aixeco i trobo el meu fill assegut al water, em mira mig adormit i em diu que se li escapava el pipí. Per la finestra del menjador entra claror, m'hi acosto i veig que encara és de nit però un estel de tamany gegant està palplantat davant la nostra finestra, és molt bonic. Crido en Pol Nabil que vingui i el mirem junts - Em sembla que no és un estel, sinó el planeta venus- li dic. Ell em respon que és preciós. Ens fem un petó i tornem cap al llit. Quant ens llevem no sap si ho ha viscut o ho ha somniat.