Noves formes de família. Els conflictes

Comença a ser preocupant que els mitjans de comunicació vagin difonen la idea que la adopció és “conflictiva”. En un article del passat diumenge a el periodico, sota el títol “Noves formes de família. Els conflictes. Falten experts per afrontar l'adolescència dels adoptats” parteixen de la idea preconcebuda que els nostres fills adoptats tindran més problemes quan siguin adolescents i que falten experts per tractar-los. Com a docent, he tractat més de 12 anys amb adolescents i les seves famílies, he vist adolescències molt problemàtiques i no tant problemàtiques. Però el cert és que quan hi ha comunicació amb els fills sempre és més fàcil. L'adolescència és un període complicat en la vida de les persones, tant les que han estat adoptades com les que no i tothom l'ha de passar. Potser volen dir, que a l'adolescència és quan ens plantegem qui som, d'on venim, a on anem i que els nostres fills adoptats se'ls farà molt present que han nascut en un altre país? doncs bé, jo els diria que si aquest adolescent ha establert bé els vincles amb els seus pares, si sap des de sempre que és adoptat, si es sent estimat, recolzat, respectat tindrà una adolescència com qualsevol altre jove, que s'enfrontarà a l'autoritat que representem els adults- pares i professors- i buscarà el seu paper en aquesta vida. Es cert que el fet que físicament no s'assembli a nosaltres i que tingui l'origen en un altre país pot representar “un plus” pel nostres fills adolescents, però la gran majoria de famílies ja ho tenim present. No vulguem veure problemes on no n'hi ha. No fem futurisme. Deixem que les famílies adoptives visquin amb normalitat l'etapa de l'adolescència i si els falta ajuda per a supera-la els hi donem, com a qualsevol altra família.

Idees adolescents per erradicar la pobresa

Som alumnes de la classe de 5è A del Col.legi Maristes Montserrat de Lleida. Durant aquests dies estem duent a terme un projecte anomenat Eradicar la Pobresa. La iniciativa va sorgir arran d'un taller que hem fet sota l'epígraf d'Objectius del Mil.lenni. ¿Saben que les Nacions Unides van redactar vuit objectius, l'any 2000, per millorar el nostre planeta i reduir la pobresa a la meitat l'any 2015? Volem un món més just i solidari, sense discriminacions de cap mena; és a dir, un món millor. No volem que cap nen i nena --ni adult-- es mori de gana, com està passant diàriament. El problema de la fam es pot solucionar si els països rics rectifiquen i se'n recorden de l'Àfrica, que és el continent més necessitat. Les persones pobres i que passen gana per falta de recursos tenen els mateixos drets que les persones riques. Per aquest moriu demanem als polítics que treballin per complir aquests vuit objectius de l'ONU, perquè l'any 2015 no hi hagi més misèria al planeta.
Fa falta que tots els infants puguin estudiar, especialment les nenes de països que discriminen el sexe femení; que les dones cobrin els mateixos sous i siguin tractades igual que els homes, i que hi hagi menys mortalitat infantil, i per això resulta necessària més educació i sanitat. És important, igualment, el dret a l'habitatge i que no destruïm el medi ambient.
A l'espera que els polítics hi facin la seva, nosaltres també hi podem contribuir tancant l'aixeta mentre ens rentem les dents, compartint el que tenim, respectant els altres i no gastant-nos tants diners en coses sense importància.
De vegades els nens tenen més "senderi" que molts adults. M'ha agradat molt llegir aquesta carta al director. Està escrita per alumnes de 11-12 anys i està carregada de sensatesa. Es simple, que no simplista, i ens hauria de fer reflexionar,tant als polítics com als adults en general.