divendres, 28 de setembre del 2007

l'estel del matí

Són dos quarts de set del matí i sento fressa a l'habitació dels nens, paro l'orella i escolto. Dedueixo que "algú" està baixant per l'escala de la llitera. M'aixeco i trobo el meu fill assegut al water, em mira mig adormit i em diu que se li escapava el pipí. Per la finestra del menjador entra claror, m'hi acosto i veig que encara és de nit però un estel de tamany gegant està palplantat davant la nostra finestra, és molt bonic. Crido en Pol Nabil que vingui i el mirem junts - Em sembla que no és un estel, sinó el planeta venus- li dic. Ell em respon que és preciós. Ens fem un petó i tornem cap al llit. Quant ens llevem no sap si ho ha viscut o ho ha somniat.