divendres, 30 de novembre del 2007

Només 2 de cada 10 nens espanyols juguen amb els pares

Entre 5 y 10 años.Los niños españoles ya casi no juegan con sus padres. Sólo dos de cada diez lo hacen a diario, y al llegar el fin de semana la
media apenas asciende a tres. Ésta es la principal conclusión de la Encuesta Duracell de Juguetes 2007, un estudio europeo realizado a
900 niños de entre 5 y 10 años y a sus padres para descubrir cuáles serán los juguetes más deseados en las próximas Navidades.
Aquesta es la noticia que publicava el diari 20 minutos d'ahir dijous 29. Em sembla sorprenent i preocupant que els pares i mares espanyoles no juguin amb els seus fills. Jo, vaja, més ben dit, nosaltres hem jugat i juguem encara, molt amb els nostres fills.No em se imaginar la vida sense jugar amb ells. Quan eren petits al parc o la platja amb la sorra fent figures amb la pala i la galleda, a casa amb el joc dels cubs de colors fent mil i un muntatges fins que queia tot a terra i tornàvem a començar, al joc d'endevinar parelles de figures iguals posades aleatoriament al terra (joc de memòria), i ara que són més grans anem amb bicicleta junts, fem gimnàstica, juguem als clics, llegim contes i llibres en veu alta i molts altres jocs que ara no detallaré per no cansar-vos. Però el cert és que no concebeixo la relació amb els meus fills sense el joc. Per a mí forma part de la nostra vida i crec que els ajuda a créixer, que ens ajuda a créixer a nosaltres com a pares i que enforteix la nostra relació. Es una pena que molts pares es perdin aquesta experiencia tan maca de compartir els jocs amb els fills. crec que es perden una part de la seva infancia i això ja mai més es recupera.

dimecres, 28 de novembre del 2007

Més de cent famílies catalanes tenen encallada una adopció

Nepal i Rússia han canviat les normes i al Congo s'hi han trobat irregularitats | Catalunya deixa d'adoptar als dos Congos, Ucraïna i Haití, perquè no es garanteixen els drets dels infants | Més sol·licituds a Etiòpia.
llegir + a L'Avui

Es una realitat, hi ha països que no garanteixen la procedència dels menors i això els desqualifica com a països on poder adoptar. Les famílies adoptives volem transparència i claredat en els processos adoptius. Ningú vol ser mare d'un infant que ha estat arrabassat a la seva familia biològica o que ha estat donat sota coacció o engany. No podria dormir tranquil·la si penses que jo sóc mare perquè han pres aquest fill a una altra dona. Em sento privilegiada d'haver tingut l'oportunitat de parlar directament amb l'orfenat, d'haver fet la kafala sense intermediaris, de saber que havien nascut a l'hospital i la seva progenitora els va deixar acabats de néixer, d'haver pogut parlar amb l'infermera de l'hospital que els va atendre en els primers moments de vida i de saber que ningú els va reclamar.D'això, aquest desembre, ja farà set anys. Aquests infants, ara són els nostres fills. En Pol Nabil i la Paula Soumiya, els millors fills que poguéssim imaginar de tenir. El destí ens va unir amb un llaç invisible amb tanta força que serà per sempre més.

dilluns, 26 de novembre del 2007

La literatura marroquí, protagonista de un monográfico de la revista” Intramuros”

Casa Árabe-Instituto Internacional de Estudios Árabes y del Mundo Musulmán (IEAM) presenta, el próximo viernes 30 de noviembre, el número especial de la revista Intramuros dedicado de forma monográfica a la literatura de Marruecos y que ha sido coordinada por el escritor Abdelkader Chaoui.( Viernes 30 de noviembre, a las 19:30 horas. Salón de Actos del Centro Cultural Blanquerna c/Alcalá, 44, Madrid).

Pot ser molt interessant per a totes les persones interessades en la cultura del Marroc. Desitjo que puguem accedir a la revista, que des de Barcelona i altres punts de l'estat la puguem llegir.

divendres, 23 de novembre del 2007

mama, quan tindré pits?


"mama, quan tindré pits?", m'engega, de sobte, la meva filla que té set anys. Em va deixar parada, de moment, i vaig trigar uns segons a respondre.
- Filla, tu ja en tens de pits, però encara no t'han crescut perquè ets petita (o potser no ho és tant???)
- vull dir quan els tindré com tu.
- Uiiii, encara falta molt (o no falta tant???), quan vagis a l'institut.
- Es que una nena de la classe ja els té una mica grossos!
- De debò?, Qui els té una mica grossos?.
- La Marina.
- No reina, la Marina és una nena una mica grassoneta i té sacsons, els pits també hi té una mica de greix i per això semblen més grossos.
-Ahhh! a quart, intervé el meu fill, també hi ha un nen que li passa el mateix, és grassonet i sembla que tingui pits. De vegades es burlen d'ell.
- Doncs molt mal fet, tothom és com és i ningú té dret a burlar-se de ningú. Espero que tu no ho facis.
- No mama, ja sé que no s'ha de fer. Quan algú es fica amb mi perquè sóc molt moreno, no m'agrada.
La Paula que està capficada amb el seu tema pregunta- quan tingui pits, em compraràs sostenidors?.
El temps passa molt i molt de pressa, fa quatre dies que li canviava els bolquers i ja em demana quan li compraré sostenidors. Val la pena estar per ells, val la pena viure el seu creixement, val la pena no perdre's la seva maduració i això vol dir temps pels nostres fills.

dimarts, 20 de novembre del 2007

La Kafala es podrà convertir en Adopció Plena

Quina bona noticia!!!, acabo de llegir que el PSOE ha acceptat gairabé la totalitat de les esmenes presentades a la nova llei d'adopció internacional per Izquierda Unida. Entre elles la que permetrà convertir la Kafala en adopció plena una vegada el menor visqui a Espanya. Mai entendré quin interès hi havia en que una Kafala (al Marroc tothom parla d'adopció, encara que jurídicament no existeix la figura de l'adopció) no es pogués convertir en Adopció plena aquí, al nostre país, que es on vivim i on viurà el menor kafalat. Volem la màxima protecció dels infants,i això passa per ADOPCIÓ PLENA, que un jutge espanyol dóna a les famílies que així ho sol·liciten. Si no hagués estat d'aquesta manera, s'hagués comès un greuge irreparable per a totes les famílies espanyoles que escullen Marroc com a país d'origen del seus futurs fills i per a tots els menors que viuen al Marroc en situació de desamparament i que tenen la possibilitat de ser adoptats. Des d'aquí dono les gracies al grup parlamentari de Izquierda Unida que ha batallat per aconsegir-ho i molt especialment a la junta de l'associació IMA (Amics dels Infants del Marroc) que han mogut cel i terra per aconseguir modificar la llei d'adopció internacional en l'article 19.4.que es el que dificultava l'adopció dels infants kafalats.

dilluns, 19 de novembre del 2007

Petits plaers que fan la vida gran


Una de les coses que més m'agrada dels diumenges al matí es que no hi ha pressa. La norma es que no ens podem llevar abans de les 9h.i els nens la solen complir. Quan es lleven venen a la nostra habitació i els deixem ficar al nostre llit de matrimoni, els encanta!!!!.Es una estona per fer "Carinyos", per fer pessigolles.... una sinfonia de pells i petons que ens alegren el dia i ens fan sentir estimats i estimar. Gairabé sempre és la Paula la que inicia el joc, de vegades el seu pare i jo encara estem mig adormits i no paren fins que ens han despertat del tot. Li agrada obrir-nos els ulls tancats, posa un dit a dalt la parpella i un altra a baix fins que aconsegueix obrir-lo. En Pol s'acurruca molt a prop mentre fa uns sorollets guturals, com els dels gats quan els amanyagues. El joc dura fins que sento un- "mare tinc gana"-, es l'hora d'aixecar-nos i anar a esmorzar. Després mentre els grans llegim la premsa dominical, els menuts han tret la capsa de colors i dibuixen. Aquests som nosaltres, la família segons ha dibuixat en Pol Nabil.

divendres, 16 de novembre del 2007

Blade Runner: The Final Cut



Es una de les meves pel·lícules preferides, i tinc moltes ganes de veure aquesta nova versió.M'impressiona sobretot el fet que els humans tenen records i els robots(nexus) no, els humans ploren i els nexus no. Per tal d'amagar el seu origen de robot,inventen un passat a la protagonista i per això necessiten fotografies de la seva infància (L'escena de la protagonista mirant una fotografia d'ella quan era petita mentre li regalima una llàgrima galtes avall és impagable). Heu pensant en lo important que és tenir imatges de la nostra infantesa?, Heu pensat com ens fa sentir part d'una família les imatges que tenim del nostre passat?. Les nostres filles i fills adoptats també necessiten sentir-se part de nosaltres, és important fer fotografies, videos que mostrin la nostra vida en comú, en el futur serà important per a ells (Potser també veuran Blade Runner i els agradarà).

dijous, 15 de novembre del 2007

Idees adolescents per erradicar la pobresa

Som alumnes de la classe de 5è A del Col.legi Maristes Montserrat de Lleida. Durant aquests dies estem duent a terme un projecte anomenat Eradicar la Pobresa. La iniciativa va sorgir arran d'un taller que hem fet sota l'epígraf d'Objectius del Mil.lenni. ¿Saben que les Nacions Unides van redactar vuit objectius, l'any 2000, per millorar el nostre planeta i reduir la pobresa a la meitat l'any 2015? Volem un món més just i solidari, sense discriminacions de cap mena; és a dir, un món millor. No volem que cap nen i nena --ni adult-- es mori de gana, com està passant diàriament. El problema de la fam es pot solucionar si els països rics rectifiquen i se'n recorden de l'Àfrica, que és el continent més necessitat. Les persones pobres i que passen gana per falta de recursos tenen els mateixos drets que les persones riques. Per aquest moriu demanem als polítics que treballin per complir aquests vuit objectius de l'ONU, perquè l'any 2015 no hi hagi més misèria al planeta.
Fa falta que tots els infants puguin estudiar, especialment les nenes de països que discriminen el sexe femení; que les dones cobrin els mateixos sous i siguin tractades igual que els homes, i que hi hagi menys mortalitat infantil, i per això resulta necessària més educació i sanitat. És important, igualment, el dret a l'habitatge i que no destruïm el medi ambient.
A l'espera que els polítics hi facin la seva, nosaltres també hi podem contribuir tancant l'aixeta mentre ens rentem les dents, compartint el que tenim, respectant els altres i no gastant-nos tants diners en coses sense importància.

De vegades els nens tenen més "senderi" que molts adults. M'ha agradat molt llegir aquesta carta al director. Està escrita per alumnes de 11-12 anys i està carregada de sensatesa. Es simple, que no simplista, i ens hauria de fer reflexionar,tant als polítics com als adults en general.

dimecres, 14 de novembre del 2007

Escapada sense nens

Que ve que va tenir un cap de setmana per a nosaltres dos sols! que ve que va descansar de nens! que ve que va anar de "novios"de tant en tant!. Aquest cap de setmana ha sigut pel meu marit i per a mi. Hem anat al cinema, a sopar fora de casa i hem fet la ruta del tast de vins Ens hem allotjat a "Villa Engracia", un antic balneari prop del monestir de Poblet, on ens han tractat com a reis. El lloc té molts anys, però és net i polit. Té aquell encant decadent que tan m'agrada.Sóc molt feliç sent mare i fent de mare dels meus fills, m'agraden els nens i disfruto estant amb ells, però també sóc DONA i de vegades costa de sentir-t'hi. Agraeixo que poguem fer aquestes escapades, gràcies que la Montse, la meva sogra, es queda amb els nens (gràcies Montse!!!!). Ells estan encantats de dormir a casa els avis i nosaltres també. Es saludable tan per ells com per a nosaltres. La meva filla ja feia dies que deia -mama, quan anireu de novios???, perquè saben que es queden amb els avis i els porten al cinema, surten al parc i sobretot els consenteixen. Que també crec que es bo. Les normes ja les marquem nosaltres, els seus pares.Així doncs tots quatre hem carregat piles fins a la propera sortida..... d'aquí tres o quatre mesos.

divendres, 9 de novembre del 2007

Mama, els nens es compren?

Aquest dies es inevitable que els meus fills, al igual que molts d'altres nens i nenes, hagin vist les noticies del suposat segrestament de nens al Txad. Mama els nens es compren?, em pregunta la meva filla. No filla les persones no es poden comprar ni vendre. Doncs a aquest nens, Que els ha passat?. Li explico que unes persones els van anar a buscar per portar-los a França pensant que tindrien un futur millor, però que es van equivocar, ja que cap nen es pot treure del seu país d'origen sense una sentencia judicial, sense un paper d'un jutge que ho autoritzi. Ràpidament s'aixeca del sofà, s'acosta a l'estanteria i agafa la seva carpeta “de papers importants” (es una carpeta on hem recollit tota la documentació de la seva kafala i posterior adopció). Me la porta i ens la mirem, la seva partida de naixement escrita en àrab, el document que ens diu que el seu cognom era fictici, la sentencia judicial de kafala, el permis per sortir del país.... mirem els “seus papers” i comentem el que ja hem comentat mil i una vegades, quin dia ens vna donar aquest o aquell document, què varem sentir quan els vam treure de l'orfanat, l'emoció de la primera nit que vam passar junts...... Al cap d'una estona, visiblement satisfeta els deixa a l'estanteria, torna al meu costat i em fa un petò. Agafades de la ma acabem de mirar el TN.

dilluns, 5 de novembre del 2007

La Generalitat no ha rebut cap comunicat oficial de la suspensió de les adopcions al Congo

La Generalitat encara no ha rebut cap comunicat oficial sobre la suspensió de les adopcions al Congo i no pot determinar si la decisió afectarà les sis famílies catalanes que tenen processos d'adopció oberts en aquest país africà des de fa més d'un any. El govern congolès ha fet aquest anunci després de l'escàndol provocat pel presumpte intent de segrest de 103 menors procedents del Txad per part d'una ONG francesa. Fonts del Departament d'Acció Social i Ciutadania han comunicat que ja s'han posat en contacte amb els pares adoptants, que estan nerviosos per la notícia.

llegir +

dijous, 1 de novembre del 2007

Una nova llei dificultarà adoptar menors Kafalats al Marroc

"La ley endurecerá además estas exigencias para desterrar cualquier tentación de saltarse pasos o apalabrar niños en países vulnerables. Pero este rigor tendrá un efecto colateral: dificultará la adopción plena de niños de procedencia musulmana. Hasta ahora, y puesto que el Corán no acepta la figura de la adopción, los niños venían a España en acogimiento y con el consentimiento de padres y tutores y posteriormente, cuando el pequeño estaba integrado, se formalizaba la adopción plena. De momento, el proyecto de ley descarta esa vía."

llegir noticia a El Pais


Es una mala noticia per a totes les families que volen adoptar nens i nenes d'origen marroquí, ja que aquesta llei dificulta que es pugui convertir en adopció plena la sentencia judicial de Kafala del jutge marroquí, com es feia fins ara. No ens rendirem!!!!!, Des d'ara mateix buscarem de quina manera podem subsanar aquest escull!!!!.