mama, quan tindré pits?

"mama, quan tindré pits?", m'engega, de sobte, la meva filla que té set anys. Em va deixar parada, de moment, i vaig trigar uns segons a respondre.
- Filla, tu ja en tens de pits, però encara no t'han crescut perquè ets petita (o potser no ho és tant???)
- vull dir quan els tindré com tu.
- Uiiii, encara falta molt (o no falta tant???), quan vagis a l'institut.
- Es que una nena de la classe ja els té una mica grossos!
- De debò?, Qui els té una mica grossos?.
- La Marina.
- No reina, la Marina és una nena una mica grassoneta i té sacsons, els pits també hi té una mica de greix i per això semblen més grossos.
-Ahhh! a quart, intervé el meu fill, també hi ha un nen que li passa el mateix, és grassonet i sembla que tingui pits. De vegades es burlen d'ell.
- Doncs molt mal fet, tothom és com és i ningú té dret a burlar-se de ningú. Espero que tu no ho facis.
- No mama, ja sé que no s'ha de fer. Quan algú es fica amb mi perquè sóc molt moreno, no m'agrada.
La Paula que està capficada amb el seu tema pregunta- quan tingui pits, em compraràs sostenidors?.
El temps passa molt i molt de pressa, fa quatre dies que li canviava els bolquers i ja em demana quan li compraré sostenidors. Val la pena estar per ells, val la pena viure el seu creixement, val la pena no perdre's la seva maduració i això vol dir temps pels nostres fills.