Mama, els nens es compren?

Aquest dies es inevitable que els meus fills, al igual que molts d'altres nens i nenes, hagin vist les noticies del suposat segrestament de nens al Txad. Mama els nens es compren?, em pregunta la meva filla. No filla les persones no es poden comprar ni vendre. Doncs a aquest nens, Que els ha passat?. Li explico que unes persones els van anar a buscar per portar-los a França pensant que tindrien un futur millor, però que es van equivocar, ja que cap nen es pot treure del seu país d'origen sense una sentencia judicial, sense un paper d'un jutge que ho autoritzi. Ràpidament s'aixeca del sofà, s'acosta a l'estanteria i agafa la seva carpeta “de papers importants” (es una carpeta on hem recollit tota la documentació de la seva kafala i posterior adopció). Me la porta i ens la mirem, la seva partida de naixement escrita en àrab, el document que ens diu que el seu cognom era fictici, la sentencia judicial de kafala, el permis per sortir del país.... mirem els “seus papers” i comentem el que ja hem comentat mil i una vegades, quin dia ens vna donar aquest o aquell document, què varem sentir quan els vam treure de l'orfanat, l'emoció de la primera nit que vam passar junts...... Al cap d'una estona, visiblement satisfeta els deixa a l'estanteria, torna al meu costat i em fa un petò. Agafades de la ma acabem de mirar el TN.