Només 2 de cada 10 nens espanyols juguen amb els pares

Entre 5 y 10 años.Los niños españoles ya casi no juegan con sus padres. Sólo dos de cada diez lo hacen a diario, y al llegar el fin de semana la
media apenas asciende a tres. Ésta es la principal conclusión de la Encuesta Duracell de Juguetes 2007, un estudio europeo realizado a
900 niños de entre 5 y 10 años y a sus padres para descubrir cuáles serán los juguetes más deseados en las próximas Navidades.
Aquesta es la noticia que publicava el diari 20 minutos d'ahir dijous 29. Em sembla sorprenent i preocupant que els pares i mares espanyoles no juguin amb els seus fills. Jo, vaja, més ben dit, nosaltres hem jugat i juguem encara, molt amb els nostres fills.No em se imaginar la vida sense jugar amb ells. Quan eren petits al parc o la platja amb la sorra fent figures amb la pala i la galleda, a casa amb el joc dels cubs de colors fent mil i un muntatges fins que queia tot a terra i tornàvem a començar, al joc d'endevinar parelles de figures iguals posades aleatoriament al terra (joc de memòria), i ara que són més grans anem amb bicicleta junts, fem gimnàstica, juguem als clics, llegim contes i llibres en veu alta i molts altres jocs que ara no detallaré per no cansar-vos. Però el cert és que no concebeixo la relació amb els meus fills sense el joc. Per a mí forma part de la nostra vida i crec que els ajuda a créixer, que ens ajuda a créixer a nosaltres com a pares i que enforteix la nostra relació. Es una pena que molts pares es perdin aquesta experiencia tan maca de compartir els jocs amb els fills. crec que es perden una part de la seva infancia i això ja mai més es recupera.