Una de les coses que més m'agrada dels diumenges al matí es que no hi ha pressa. La norma es que no ens podem llevar abans de les 9h.i els nens la solen complir. Quan es lleven venen a la nostra habitació i els deixem ficar al nostre llit de matrimoni, els encanta!!!!.Es una estona per fer "Carinyos", per fer pessigolles.... una sinfonia de pells i petons que ens alegren el dia i ens fan sentir estimats i estimar. Gairabé sempre és la Paula la que inicia el joc, de vegades el seu pare i jo encara estem mig adormits i no paren fins que ens han despertat del tot. Li agrada obrir-nos els ulls tancats, posa un dit a dalt la parpella i un altra a baix fins que aconsegueix obrir-lo. En Pol s'acurruca molt a prop mentre fa uns sorollets guturals, com els dels gats quan els amanyagues. El joc dura fins que sento un- "mare tinc gana"-, es l'hora d'aixecar-nos i anar a esmorzar. Després mentre els grans llegim la premsa dominical, els menuts han tret la capsa de colors i dibuixen. Aquests som nosaltres, la família segons ha dibuixat en Pol Nabil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada