La Paula Soumiya ha fet 8 anys. Que gran que està!!!, Que guapa que és!!!, sembla mentida que sigui aquella petita de mirada viva que va clavar els seus ulls als meus i em va atrapar per sempre. Cada aniversari de la meva filla penso que a l'altra banda de mar, en algun lloc del país veí, hi ha una dona que es recorda que un dia va parir una nena. Penso que deu voler saber on és ella, penso que pensa com estarà, si la cuidarà algú i m'agradaria dir-li que si que la nena a qui va donar la vida segueix viva, que és una nena encantadora, desperta, carinyosa i sobretot una nena feliç. Que té una mare i un pare que se l'estimen molt i un germà que l'adora.
Aquest dia , no ho puc evitar, penso en la dona que li va donar la vida i li dono les gracies des del més profund del meu cor per haver-la tingut, per haver-la parit i perquè gracies a ella ara és la meva filla. No se per quin motiu va haver de renunciar a ella, no se la raó per la qual no la va poder cuidar, però segur que no va ser gens fàcil. Gracies, gracies i mil gracies per portar-la al mon i si pogués t'ho faria saber i et diria que et quedessis tranquil·la que la Soumiya ha sobreviscut i és una nena plena de vida.
Si pogués et faria saber que m'ha preguntat per tu, vol saber si et vaig conèixer, i perquè no te la vas quedar. Et faria saber que es posa trista quan pensa en tu i que se li fa un nus a la gola que gairebé no la deixa parlar. Jo li he respòs que no et vaig conèixer i que no sabria com trobar-te, però que tingui clar que tu l'estimaves i per això la vas deixar a l'hospital, perquè li salvessin la vida i perquè sabies que la portarien al Lalla Meryem on trobaria uns pares de debò que l'estimarien per sempre.
La Paula Soumiya ha fet 8 anys, Que guapa que és!!!, Que gran que està!!!.
dijous, 26 de juny del 2008
divendres, 13 de juny del 2008
Avui la mort ens ronda
M'ha trucat ma mare per dir-me que un oncle, el marit de la seva germana Carme, s'està morint a l'hospital de Sant Jordi. Això passa cada dia, és llei de vida, les persones naixem i morim però quan et toca de prop s'instal·la la tristesa al rebedor de casa nostra i ens condiciona.
Als nens, els parlem de la mort???, la veritat és que no ho fem gaire i crec que ho hauriem de fer, o en tot cas no amagar-los que la mort forma part de la vida i que les persones naixem i morim, com les plantes i tots els éssers vius.
Quan algú es mor, on va???, pregunten ells. La resposta variarà segons si som creients o no. Jo personalment crec en l'essència de les persones, en l'ànima, en l'energia....Potser quan ens morim el cos se'n va però l'anima viatge per l'univers i torna per visitar aquells qui ha estimat.
En tot cas les persones que moren no les veurem mai mes, però les podem tenir presents a les nostres vides perquè n'han format part, les hem estimat i estan “vives” en els nostres records. Crec que es bo que els nostres fills vegin que sentim dolor de perdre a éssers estimats, que plorem i que estem tristos. La mort és un aprenentatge per la vida i crec que no els hi podem estalviar.
Als nens, els parlem de la mort???, la veritat és que no ho fem gaire i crec que ho hauriem de fer, o en tot cas no amagar-los que la mort forma part de la vida i que les persones naixem i morim, com les plantes i tots els éssers vius.
Quan algú es mor, on va???, pregunten ells. La resposta variarà segons si som creients o no. Jo personalment crec en l'essència de les persones, en l'ànima, en l'energia....Potser quan ens morim el cos se'n va però l'anima viatge per l'univers i torna per visitar aquells qui ha estimat.
En tot cas les persones que moren no les veurem mai mes, però les podem tenir presents a les nostres vides perquè n'han format part, les hem estimat i estan “vives” en els nostres records. Crec que es bo que els nostres fills vegin que sentim dolor de perdre a éssers estimats, que plorem i que estem tristos. La mort és un aprenentatge per la vida i crec que no els hi podem estalviar.
diumenge, 8 de juny del 2008
CAP O A ON ANEM EN L'ADOPCIÓ
Aquest cap de setmana hem celebrat els 10 anys de FADA, Aquesta hauria d'haver estat la meva intervenció, però la veritat es que em va faltar i temps i vaig reduir-la a menys de la meitat, així que la penjo al blog perquè estigui a disposició de tothom que pugui interessar.
Introducció.
En primer lloc donar les gracies a totes les persones que avui heu decidit acompanyar-nos en la celebració dels 10 anys de fada. Es diu ràpid 10 anys!!! són molts anys atenent a families i celebrant l'arribada dels nostres fills i filles nascuts a diferents països del món. Fada ha estat possible gracies a molts homes i dones , pares i mares adoptives que han dedicat el seu seu temps, de manera altruista i desinteressada a informar i assessorar altres families que també volen adoptar, acompanyant-los i fent-los costat. Voldria demanar un reconeixement per a totes aquestes persones en general i especialment per les que han estat al capdavant de la federació al llarg d'aquest 10 anys:
En Jaume Jornet, l'Anna Maria Osa, i en Roberto Pili. No em puc estar de citar tambè en Santi Ambrosio, ex-secretari de fada ja que va ser la persona que em va atendre quan vaig anar a demanar informació sobre l'adopció i ens va donar esperances de poder veure realitzat el nostre projecte adoptiu amb infants d'origen marroquí.
Què és FADA?
La Federació d’Associacions per a l’Adopció (FADA) és una federació, actualment formada per 11 associacions de famílies adoptives (AFAC, AFAMEX, AFNE, ADDIF, ASFARU, IMA, NICA, PANI I SHUI)que va néixer el 24 d’abril de l’any 1998.
El panorama de l'adopció ha canviat molt en 10 anys, no te res a veure el que succeïa l'any 1998 que el que passa actualment. Per començar, fa 10 anys l'adopció era una opció molt minoritària, de fer créixer la família i no hi havia gens d'informació al respecte.
La creació de l'ICAA , l'any 1997 va suposar un gran pas endavant per a l'adopció al nostre país. Es van regular els processos d'adopció i l'estudi de les families candidates a ser pares adoptius, per tal d'establir la seva idoneïtat i garantir la integració dels menors adoptats (no sempre exemptes de polèmica) Però malgrat l'avenç, l'administració apenes donava informació de com tramitar una adopció internacional i les families que voliem adoptar ens vam haver d'espavilar a buscar-la. Aquest va ser l'embrió de gairabé totes les associacions de families adoptives: TRASPASSAR INFORMACIÓ que ajudés les families a tramitar el seu expedient d'adopció.
Els Inicis
Com ja he dit abans, FADA neix l'abril del 98. FADA fou fundada per diverses associacions famílies adoptives,(entre elles PANI, una de les primeres associacions de families adoptives, sinó la primera i AMICS DEL NEPAL actualment reconvertida en una ONG de cooperació amb Nepal) Amb l’objectiu d’unir esforços, ser tingudes en compte per les diferents administracions del país i posar a l’abast de tothom informació sobre l’adopció als diferents països.
Què Fem
Les línies de treball de FADA (entenen Fada com la suma de totes les associacions) són:
1-La sensibilització:
Donar a conèixer la situació d’adopció d'infants als diferents països i vetllar perquè les famílies adoptives puguem gaudir dels mateixos drets que les famílies biològiques.
Donar a conèixer la situació dels menors tutelats a Catalunya i promoure la seva integració en nuclis familiars.
2- L’adopció:
Assessorar i donar suport a les famílies sol·licitants d’una adopció.
Defensar davant les administracions tot allò referit a l’adopció.
Vetllar per la transparència dels processos i tramitacions d’adopció.
Promoure trobades entre famílies que hagin adoptat infants estrangers, facilitar la integració d'aquests infants en el nostre entorn cultural i social.
Promoure activitats d’intercanvi entre famílies adoptives i activitats d’orientació post-adoptiva sobre temes específics, que ens orientin en la resolució de les situacions pròpies de la filiació adoptiva.
Divulgar la maternitat/paternitat no biològica com una manera més de ser pares i mares, dignificant l'opció de ser famílies adoptives.
3- La cooperació amb els països d'origen:
Ajudar els infants en situació d'abandonament o desemparament als països d'origen promovent projectes de cooperació que reverteixin directament als orfenats.
Situació Actual:
El nostre contacte quotidià amb les families i amb els processos d'adopció ens fa adonar dels canvis que s'han produit i de la necessitat d'adequar-nos a aquest canvis.
a)-Increment espectacular de les adopcions internacionals: L'adopció ha esdevingut una realitat per moltes families catalanes i una opció de maternitat/paternitat creixent a la nostra societat. El perfil de famílies adoptants ja no respon, només, a aquelles families amb dificultats d'engendrar. El ventall s'ha obert amb families joves, families que busquen el segon fill, families monoparentals, families reconstituïdes....
b)-Irrupció d'Internet: Internet ha esdevingut una eina d'informació o "desinformació" segons es miri, que posa molta informació a l'abast, de manera incontrolada i no tothom és capaç de desgranar allò que és essencial del que és superflu, real o fictici, vertader o fals.
c)-Manca de reflexió del projecte adoptiu. Temps enrere les families que volien adoptar prenien aquesta decisió després d'un temps de reflexió i valoració de com els afectaria la incorporació del fill adoptat a les seves vides. Podem dir que tenien el projecte adoptiu madurat i reflexionat. Actualment s'ha obert molt el ventall de families que desitgen adoptar i ens adonem que no tothom ho té prou valorat, prou reflexionat. Això fa necessari la introducció d'elements de reflexió que ajudin a les families a definir els seu projecte adoptiu i les seves motivacions.
d)- Allargament del període d'espera: La situació en els països d'origen dels menors tampoc es la mateix que fa 10 anys, els països evolucionen i el nombre d'infants adoptables i de families disposades a doptar-los “no casen”. En el cas d'India, per exemple, l'emergencia d'una classe mitja ha fet que la demanada d'adopcions nacionals hagi augmentat significativament deixant menys infants disponibles per a l'adopció internacional. Xina ha canviat els criteris per a les families adoptants, molts països de l'Est tambè han experimentat una evolució social i econòmica que fa que es replantegin l'adopció internacional. En aquest moments Ucraïna, Bulgaria i Rumania estant tancats pels estrangers..... D'altra banda països de sudamèrica com Perú i Bolivia també han relentitzat les adopcions internacionsls o fins i tot aturat mentre s'aproven noves lleis d'adopció....
Això ha comportat que alguns països rebin un gran nombre de sol·licituds d'adopció i es colapsin provocant una llarga llista d'espera (com pot ser el cas d'Etiòpia i Kazajstan) i les families que desitgen adoptar veuen com s'allarga el temps de tramitació del seu expedient i l'assignació de l'infant llargament esperat.
Davant tots aquest canvis Que cal fer? Propostes de Futur
1- Pre-adopció.
Les associacions oferim una vivència real del que ha suposat l’adopció d’un infant d’un país estranger. Podem donar a conèixer la part més humana de l’adopció i aportar elements de reflexió a les famílies que volen adoptar.
Informació a les families sobre els processos d'adopció.
reflexió: aprofitar els temps d'espera per fer tallers de formació a les families adoptives que els ajudin a reflexionar sobre l'adopció en general i sobre el seu projecte adoptiu en particular.
trobada i acoblament: Que vol dir ser pare-mare adoptiva, caracteristiques dels infants adoptables, necessitats dels fills adoptius, gestió del temps, canvis en la dinàmica familiar, establiment dels vincles afectius....
2- Post-adopció.
formació: tallers de formació adreçats a les families que ja han adoptat impartits per especialistes (psicòlegs, terapeutes, pedagogs....) i l'aportació de l'experiència viscuda per families adoptives.
Assessorament: contribuir a l'assessorament de les famílies amb fills adoptats per tal que tinguin presents les característiques i els processos psico- educatius i emocionals dels infants adoptats
Les funcions parentals.
La comunicació als fills de la seva condició d'adoptats. La revelació dels origens.
Estratègies per abordar problemes específics relacionats amb l'adopció.
Ja per acabar, no voldria deixar passar l'ocasió de posar de manifest la meva
perplexitat davant el tractament que fan alguns mitjans de comunicació sobre l'adopció amb un degoteig d'informacions sobre les dificultats que comporta adoptar, plantejant la conveniencia d'adoptar per part de families occidentals, sobre l'adaptació dels infants..... que de fet contribueix a posar en qüestió l'adopció en sí i donen oportunitat a aquella gent contaria a l'adopció de despotricar i escampar la idea, moltes vegades amb un rerefons racista, que adoptar es cosa dolenta per la societat en general i per la família en particular. gent que no entén com hi ha persones que no donem importància a “la sang” i que pensem que és pare i mare la persona que exerceix funcions parentals i estableix vincles amb l'infant i no qui l'engendra.
Malgrat tot la realitat s'imposa i la normalitat de les famílies adoptives contradiu titulars, traspassa l'àmbit domestic i arriba a la societat que veu pares i mares amb infants adoptats, d'aspecte físic diferent, i plenament integrats a la família, a l'escola, a la societat. Aquests infants són catalans que tenen el seu origen lluny de Catalunya, són els nostres fills i filles, ciutadans de ple dret, que juntament amb els infants nascuts aquí constitueixen el futur de Catalunya.
Em fet 10 anys, esperem fer-ne molts més i ara comença una nova etapa que estarà liderada per un nou equip que ara mateix us presento:
President: Francesc Acero d'Afac
Secretaria: Dolors Cruells d'Addif
Tresorer: Carlos Obradors d'Ima
Introducció.
En primer lloc donar les gracies a totes les persones que avui heu decidit acompanyar-nos en la celebració dels 10 anys de fada. Es diu ràpid 10 anys!!! són molts anys atenent a families i celebrant l'arribada dels nostres fills i filles nascuts a diferents països del món. Fada ha estat possible gracies a molts homes i dones , pares i mares adoptives que han dedicat el seu seu temps, de manera altruista i desinteressada a informar i assessorar altres families que també volen adoptar, acompanyant-los i fent-los costat. Voldria demanar un reconeixement per a totes aquestes persones en general i especialment per les que han estat al capdavant de la federació al llarg d'aquest 10 anys:
En Jaume Jornet, l'Anna Maria Osa, i en Roberto Pili. No em puc estar de citar tambè en Santi Ambrosio, ex-secretari de fada ja que va ser la persona que em va atendre quan vaig anar a demanar informació sobre l'adopció i ens va donar esperances de poder veure realitzat el nostre projecte adoptiu amb infants d'origen marroquí.
Què és FADA?
La Federació d’Associacions per a l’Adopció (FADA) és una federació, actualment formada per 11 associacions de famílies adoptives (AFAC, AFAMEX, AFNE, ADDIF, ASFARU, IMA, NICA, PANI I SHUI)que va néixer el 24 d’abril de l’any 1998.
El panorama de l'adopció ha canviat molt en 10 anys, no te res a veure el que succeïa l'any 1998 que el que passa actualment. Per començar, fa 10 anys l'adopció era una opció molt minoritària, de fer créixer la família i no hi havia gens d'informació al respecte.
La creació de l'ICAA , l'any 1997 va suposar un gran pas endavant per a l'adopció al nostre país. Es van regular els processos d'adopció i l'estudi de les families candidates a ser pares adoptius, per tal d'establir la seva idoneïtat i garantir la integració dels menors adoptats (no sempre exemptes de polèmica) Però malgrat l'avenç, l'administració apenes donava informació de com tramitar una adopció internacional i les families que voliem adoptar ens vam haver d'espavilar a buscar-la. Aquest va ser l'embrió de gairabé totes les associacions de families adoptives: TRASPASSAR INFORMACIÓ que ajudés les families a tramitar el seu expedient d'adopció.
Els Inicis
Com ja he dit abans, FADA neix l'abril del 98. FADA fou fundada per diverses associacions famílies adoptives,(entre elles PANI, una de les primeres associacions de families adoptives, sinó la primera i AMICS DEL NEPAL actualment reconvertida en una ONG de cooperació amb Nepal) Amb l’objectiu d’unir esforços, ser tingudes en compte per les diferents administracions del país i posar a l’abast de tothom informació sobre l’adopció als diferents països.
Què Fem
Les línies de treball de FADA (entenen Fada com la suma de totes les associacions) són:
1-La sensibilització:
Donar a conèixer la situació d’adopció d'infants als diferents països i vetllar perquè les famílies adoptives puguem gaudir dels mateixos drets que les famílies biològiques.
Donar a conèixer la situació dels menors tutelats a Catalunya i promoure la seva integració en nuclis familiars.
2- L’adopció:
Assessorar i donar suport a les famílies sol·licitants d’una adopció.
Defensar davant les administracions tot allò referit a l’adopció.
Vetllar per la transparència dels processos i tramitacions d’adopció.
Promoure trobades entre famílies que hagin adoptat infants estrangers, facilitar la integració d'aquests infants en el nostre entorn cultural i social.
Promoure activitats d’intercanvi entre famílies adoptives i activitats d’orientació post-adoptiva sobre temes específics, que ens orientin en la resolució de les situacions pròpies de la filiació adoptiva.
Divulgar la maternitat/paternitat no biològica com una manera més de ser pares i mares, dignificant l'opció de ser famílies adoptives.
3- La cooperació amb els països d'origen:
Ajudar els infants en situació d'abandonament o desemparament als països d'origen promovent projectes de cooperació que reverteixin directament als orfenats.
Situació Actual:
El nostre contacte quotidià amb les families i amb els processos d'adopció ens fa adonar dels canvis que s'han produit i de la necessitat d'adequar-nos a aquest canvis.
a)-Increment espectacular de les adopcions internacionals: L'adopció ha esdevingut una realitat per moltes families catalanes i una opció de maternitat/paternitat creixent a la nostra societat. El perfil de famílies adoptants ja no respon, només, a aquelles families amb dificultats d'engendrar. El ventall s'ha obert amb families joves, families que busquen el segon fill, families monoparentals, families reconstituïdes....
b)-Irrupció d'Internet: Internet ha esdevingut una eina d'informació o "desinformació" segons es miri, que posa molta informació a l'abast, de manera incontrolada i no tothom és capaç de desgranar allò que és essencial del que és superflu, real o fictici, vertader o fals.
c)-Manca de reflexió del projecte adoptiu. Temps enrere les families que volien adoptar prenien aquesta decisió després d'un temps de reflexió i valoració de com els afectaria la incorporació del fill adoptat a les seves vides. Podem dir que tenien el projecte adoptiu madurat i reflexionat. Actualment s'ha obert molt el ventall de families que desitgen adoptar i ens adonem que no tothom ho té prou valorat, prou reflexionat. Això fa necessari la introducció d'elements de reflexió que ajudin a les families a definir els seu projecte adoptiu i les seves motivacions.
d)- Allargament del període d'espera: La situació en els països d'origen dels menors tampoc es la mateix que fa 10 anys, els països evolucionen i el nombre d'infants adoptables i de families disposades a doptar-los “no casen”. En el cas d'India, per exemple, l'emergencia d'una classe mitja ha fet que la demanada d'adopcions nacionals hagi augmentat significativament deixant menys infants disponibles per a l'adopció internacional. Xina ha canviat els criteris per a les families adoptants, molts països de l'Est tambè han experimentat una evolució social i econòmica que fa que es replantegin l'adopció internacional. En aquest moments Ucraïna, Bulgaria i Rumania estant tancats pels estrangers..... D'altra banda països de sudamèrica com Perú i Bolivia també han relentitzat les adopcions internacionsls o fins i tot aturat mentre s'aproven noves lleis d'adopció....
Això ha comportat que alguns països rebin un gran nombre de sol·licituds d'adopció i es colapsin provocant una llarga llista d'espera (com pot ser el cas d'Etiòpia i Kazajstan) i les families que desitgen adoptar veuen com s'allarga el temps de tramitació del seu expedient i l'assignació de l'infant llargament esperat.
Davant tots aquest canvis Que cal fer? Propostes de Futur
1- Pre-adopció.
Les associacions oferim una vivència real del que ha suposat l’adopció d’un infant d’un país estranger. Podem donar a conèixer la part més humana de l’adopció i aportar elements de reflexió a les famílies que volen adoptar.
Informació a les families sobre els processos d'adopció.
reflexió: aprofitar els temps d'espera per fer tallers de formació a les families adoptives que els ajudin a reflexionar sobre l'adopció en general i sobre el seu projecte adoptiu en particular.
trobada i acoblament: Que vol dir ser pare-mare adoptiva, caracteristiques dels infants adoptables, necessitats dels fills adoptius, gestió del temps, canvis en la dinàmica familiar, establiment dels vincles afectius....
2- Post-adopció.
formació: tallers de formació adreçats a les families que ja han adoptat impartits per especialistes (psicòlegs, terapeutes, pedagogs....) i l'aportació de l'experiència viscuda per families adoptives.
Assessorament: contribuir a l'assessorament de les famílies amb fills adoptats per tal que tinguin presents les característiques i els processos psico- educatius i emocionals dels infants adoptats
Les funcions parentals.
La comunicació als fills de la seva condició d'adoptats. La revelació dels origens.
Estratègies per abordar problemes específics relacionats amb l'adopció.
Ja per acabar, no voldria deixar passar l'ocasió de posar de manifest la meva
perplexitat davant el tractament que fan alguns mitjans de comunicació sobre l'adopció amb un degoteig d'informacions sobre les dificultats que comporta adoptar, plantejant la conveniencia d'adoptar per part de families occidentals, sobre l'adaptació dels infants..... que de fet contribueix a posar en qüestió l'adopció en sí i donen oportunitat a aquella gent contaria a l'adopció de despotricar i escampar la idea, moltes vegades amb un rerefons racista, que adoptar es cosa dolenta per la societat en general i per la família en particular. gent que no entén com hi ha persones que no donem importància a “la sang” i que pensem que és pare i mare la persona que exerceix funcions parentals i estableix vincles amb l'infant i no qui l'engendra.
Malgrat tot la realitat s'imposa i la normalitat de les famílies adoptives contradiu titulars, traspassa l'àmbit domestic i arriba a la societat que veu pares i mares amb infants adoptats, d'aspecte físic diferent, i plenament integrats a la família, a l'escola, a la societat. Aquests infants són catalans que tenen el seu origen lluny de Catalunya, són els nostres fills i filles, ciutadans de ple dret, que juntament amb els infants nascuts aquí constitueixen el futur de Catalunya.
Em fet 10 anys, esperem fer-ne molts més i ara comença una nova etapa que estarà liderada per un nou equip que ara mateix us presento:
President: Francesc Acero d'Afac
Secretaria: Dolors Cruells d'Addif
Tresorer: Carlos Obradors d'Ima
dimecres, 4 de juny del 2008
El racisme no es pas una qüestió de pell sinó de butxaca
El tema del racisme és un dels temes que preocupen a pares i mares adoptives d'infants amb trets ètnics diferents. Tenim por que puguin ser objecte d'agressions pel seu físic diferent, en una paraula que puguin patir “racisme”.
Hi he donat molest svoltes i els fets ocorreguts en aquests últims dies a Sudafrica confirmen la meva tesi: El racisme no es una qüestió de color sinó de butxaca. Hem vist com persones del mateix color de pell (negra) han protagonitzat actes de bandalisme, agressions i fins i tot assassinats d'altres persones que tenien el mateix color de pell. Aquest rebuig no ve donat pel color de la pell sinó per la lluita pels llocs de treball, per la subsistència. Els natius sudafricans acusen els emigrants d'altres països veïns de robar-los-hi la poca feina que hi ha. En definitiva competeixen pels llocs de treball i això passa entre les classes més desafovorides. No son rebutjats per ser negres sinó per ser pobres.
Els nostres fills han nascut en d'altres països, tenen el color de pell diferent al nostre, pels seus trets físics no se'ns assemblen però formen part de la nostra cultura, de la nostra classe social i tenen el mateix status que les seus pares, nosaltres. Segons les estadistiques de l'ICAA la gran majoria de families adoptives som de classe mitjana, ingressem entre 30.000 i 60.000€ anuals i tenim estudis mitjans o superiors.
Els nostres fills i filles van al mateix cole que el veí del tercer segona, vesteixen de la mateixa manera que els seus amics, i disfruten amb els mateixos jocs. Els nostres fills i filles, afortunadament, no formen part de la pobresa d'occident. Estic convençuda que no patiran racisme tal i com l'entenc ja que el racisme no es una qüestió de pell sinó de butxaca.
Això no vol pas dir que no els hàgim de preparar per respondre davant d'una agressió, que no els hàgim de dotar de recursos per defensar-se i que no fem tot el possible perquè tinguin l'autoestima necessaria per enfrontar-se a la vida que els ha tocat viure.
Hi he donat molest svoltes i els fets ocorreguts en aquests últims dies a Sudafrica confirmen la meva tesi: El racisme no es una qüestió de color sinó de butxaca. Hem vist com persones del mateix color de pell (negra) han protagonitzat actes de bandalisme, agressions i fins i tot assassinats d'altres persones que tenien el mateix color de pell. Aquest rebuig no ve donat pel color de la pell sinó per la lluita pels llocs de treball, per la subsistència. Els natius sudafricans acusen els emigrants d'altres països veïns de robar-los-hi la poca feina que hi ha. En definitiva competeixen pels llocs de treball i això passa entre les classes més desafovorides. No son rebutjats per ser negres sinó per ser pobres.
Els nostres fills han nascut en d'altres països, tenen el color de pell diferent al nostre, pels seus trets físics no se'ns assemblen però formen part de la nostra cultura, de la nostra classe social i tenen el mateix status que les seus pares, nosaltres. Segons les estadistiques de l'ICAA la gran majoria de families adoptives som de classe mitjana, ingressem entre 30.000 i 60.000€ anuals i tenim estudis mitjans o superiors.
Els nostres fills i filles van al mateix cole que el veí del tercer segona, vesteixen de la mateixa manera que els seus amics, i disfruten amb els mateixos jocs. Els nostres fills i filles, afortunadament, no formen part de la pobresa d'occident. Estic convençuda que no patiran racisme tal i com l'entenc ja que el racisme no es una qüestió de pell sinó de butxaca.
Això no vol pas dir que no els hàgim de preparar per respondre davant d'una agressió, que no els hàgim de dotar de recursos per defensar-se i que no fem tot el possible perquè tinguin l'autoestima necessaria per enfrontar-se a la vida que els ha tocat viure.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
