dijous, 26 de juny del 2008

Gracies per haver-la parit

La Paula Soumiya ha fet 8 anys. Que gran que està!!!, Que guapa que és!!!, sembla mentida que sigui aquella petita de mirada viva que va clavar els seus ulls als meus i em va atrapar per sempre. Cada aniversari de la meva filla penso que a l'altra banda de mar, en algun lloc del país veí, hi ha una dona que es recorda que un dia va parir una nena. Penso que deu voler saber on és ella, penso que pensa com estarà, si la cuidarà algú i m'agradaria dir-li que si que la nena a qui va donar la vida segueix viva, que és una nena encantadora, desperta, carinyosa i sobretot una nena feliç. Que té una mare i un pare que se l'estimen molt i un germà que l'adora.

Aquest dia , no ho puc evitar, penso en la dona que li va donar la vida i li dono les gracies des del més profund del meu cor per haver-la tingut, per haver-la parit i perquè gracies a ella ara és la meva filla. No se per quin motiu va haver de renunciar a ella, no se la raó per la qual no la va poder cuidar, però segur que no va ser gens fàcil. Gracies, gracies i mil gracies per portar-la al mon i si pogués t'ho faria saber i et diria que et quedessis tranquil·la que la Soumiya ha sobreviscut i és una nena plena de vida.

Si pogués et faria saber que m'ha preguntat per tu, vol saber si et vaig conèixer, i perquè no te la vas quedar. Et faria saber que es posa trista quan pensa en tu i que se li fa un nus a la gola que gairebé no la deixa parlar. Jo li he respòs que no et vaig conèixer i que no sabria com trobar-te, però que tingui clar que tu l'estimaves i per això la vas deixar a l'hospital, perquè li salvessin la vida i perquè sabies que la portarien al Lalla Meryem on trobaria uns pares de debò que l'estimarien per sempre.

La Paula Soumiya ha fet 8 anys, Que guapa que és!!!, Que gran que està!!!.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Merce:

El día de Sant Jordy vaig compra el teu llibre a l'estand de l'AFAC; el vas dedica a la meva dona, tal com et vaig demana; ara vaig per quan marxeu a Casablanca a casa de l'altre Merce i us volia dir a tu i el David que teniu una historia molt maca i emocionant, m'ha agradat moltisim.

Nosaltres hem adoptat dues vegades a la Xina i una a la Republica Democratica del Congo, i pel teu escrit veig que la meva Alba Shaguang fa els anys per la mateixa data que la teva Paula Soumiya, l'Alba va fer 9 anys al pasat 21 de juny, felicita de la meva part a la Paula pel seus 8 anys i dona molts petons el Pol Nabil i per soposat a la seva germana.

Una abraçada i molts petons a tots quatre.

Anònim ha dit...

LLegint això m'has fet plorar ... Això és estimar i agraïr.

L'AUTORA ha dit...

Gracies Anton,cada adopcio es única, irrepetibel, la nostra ha estat l'experiencia més important de les nostres vides.

L'AUTORA ha dit...

Gracies Rosanna per seguir el meu blog. L'adopció es fa per sempre i cada dia la vius. A mesura que elns fills creixen vas veient com tractar els temes que ells et van plantejant.

el fil vermell ha dit...

Moltes felicitats Paulaaa! 8 anys ja, que grans que es fan!!

M'ha agradat molt aixo que has escrit, de debo!!

Anna

L'AUTORA ha dit...

Moltes gracies Anna del fil vermell. Li diré a la Paula que l'has felicitat pel seu vuitè aniversari.

L'AUTORA ha dit...

Moltes gracies Anna del fil vermell. Li diré a la Paula que l'has felicitat pel seu vuitè aniversari.

Anònim ha dit...

hola. no escribo al catalá correctament pero ho ententaré.
soc an hassan, marroquí des de rabat.
no mes et vui saludar i dirte que tinguis molta sort en la teva vida.

fins aviat