dimecres, 4 de juny del 2008

El racisme no es pas una qüestió de pell sinó de butxaca

El tema del racisme és un dels temes que preocupen a pares i mares adoptives d'infants amb trets ètnics diferents. Tenim por que puguin ser objecte d'agressions pel seu físic diferent, en una paraula que puguin patir “racisme”.

Hi he donat molest svoltes i els fets ocorreguts en aquests últims dies a Sudafrica confirmen la meva tesi: El racisme no es una qüestió de color sinó de butxaca. Hem vist com persones del mateix color de pell (negra) han protagonitzat actes de bandalisme, agressions i fins i tot assassinats d'altres persones que tenien el mateix color de pell. Aquest rebuig no ve donat pel color de la pell sinó per la lluita pels llocs de treball, per la subsistència. Els natius sudafricans acusen els emigrants d'altres països veïns de robar-los-hi la poca feina que hi ha. En definitiva competeixen pels llocs de treball i això passa entre les classes més desafovorides. No son rebutjats per ser negres sinó per ser pobres.

Els nostres fills han nascut en d'altres països, tenen el color de pell diferent al nostre, pels seus trets físics no se'ns assemblen però formen part de la nostra cultura, de la nostra classe social i tenen el mateix status que les seus pares, nosaltres. Segons les estadistiques de l'ICAA la gran majoria de families adoptives som de classe mitjana, ingressem entre 30.000 i 60.000€ anuals i tenim estudis mitjans o superiors.
Els nostres fills i filles van al mateix cole que el veí del tercer segona, vesteixen de la mateixa manera que els seus amics, i disfruten amb els mateixos jocs. Els nostres fills i filles, afortunadament, no formen part de la pobresa d'occident. Estic convençuda que no patiran racisme tal i com l'entenc ja que el racisme no es una qüestió de pell sinó de butxaca.
Això no vol pas dir que no els hàgim de preparar per respondre davant d'una agressió, que no els hàgim de dotar de recursos per defensar-se i que no fem tot el possible perquè tinguin l'autoestima necessaria per enfrontar-se a la vida que els ha tocat viure.

2 comentaris:

el fil vermell ha dit...

Holaa!
M'ha agradat molt aquest escrit.

Per cert, tens un premi al meu blog!!

AnnA

L'AUTORA ha dit...

Moltes gracies Anna. En serio que tinc un premi al teu blog, ara mateix m'hi conecto i intento veure-ho.