Es una de les meves pel·lícules preferides, i tinc moltes ganes de veure aquesta nova versió.M'impressiona sobretot el fet que els humans tenen records i els robots(nexus) no, els humans ploren i els nexus no. Per tal d'amagar el seu origen de robot,inventen un passat a la protagonista i per això necessiten fotografies de la seva infància (L'escena de la protagonista mirant una fotografia d'ella quan era petita mentre li regalima una llàgrima galtes avall és impagable). Heu pensant en lo important que és tenir imatges de la nostra infantesa?, Heu pensat com ens fa sentir part d'una família les imatges que tenim del nostre passat?. Les nostres filles i fills adoptats també necessiten sentir-se part de nosaltres, és important fer fotografies, videos que mostrin la nostra vida en comú, en el futur serà important per a ells (Potser també veuran Blade Runner i els agradarà).
6 comentaris:
Holà Mercè,
Acabo de descobrir el teu blog gràcies a la menció que en fa en Roberto al seu blog Adoplandia, i només vull expressar-te que em fascina la forma clara i entenedora que tens d´explicar les coses.
Sàpigues que a partir d´avui tens una nova seguidora habitual del teu blog.
Gràcies també per compartir els teus sentiments i vivències amb nosaltres.
Ahhhh, ho sento pero no conec la película ;-(((, però ho solventaré
Una forta abraáda, Fina
Moltes gracies Fina, estic encantada que t'agradi el meu bloc. Crec que l'adopció comença quan et posen els fills als braços i a partir d'aquest moment la vida continua. M'agrada escriure de coses quotidianes, de com anem vivint la vida amb els nostres fills i tot allò que té a veure amb ells i nosaltres.
Mercè,
Jo encara no he vist la darrera versió del Runner, però sóc fan del gènere i aquest és un dels clàssics.
Suposo que deus ser l'autora d'un comentari al meu propi blog.
Comentaris com els teus ajuden a relativitzar l'espera perquè et fan veure que al final tot serà per a bé.
Jo procuro no capficar-m'hi massa perquè aleshores es fa massa llarg.
Com diu el llibre de Proverbis, hi ha un temps per a cada cosa, i ara és temps d'esperar, després vindrà temps de riure i més tard segur que també plorarem. Però ho farem junts.
http://marcmonells.blogspot.com/
Si marc, vaig entar al teu bloc, vaig buascar blocs d'adopció en català i vaig trobar el teu. Tornant al tema adopció el temps d'espera és el més llarg perquè tu no hi pots fer res, ja has fet tots els papers, ja els has fet arribar a lloc i estàs en mans del destí. Pero tot arriba i els has desitjat tant, els has estimat tant, fins i tot abans de coneixer-los, que quan poses cara a aquesta il·lusió es tanca un periode i en comença un altre molt més saludable, la vida en comú,la vida de familia amb un membre més. Que maca és la vida!!!!
Mercè
Si marc, vaig entar al teu bloc, vaig buascar blocs d'adopció en català i vaig trobar el teu. Tornant al tema adopció el temps d'espera és el més llarg perquè tu no hi pots fer res, ja has fet tots els papers, ja els has fet arribar a lloc i estàs en mans del destí. Pero tot arriba i els has desitjat tant, els has estimat tant, fins i tot abans de coneixer-los, que quan poses cara a aquesta il·lusió es tanca un periode i en comença un altre molt més saludable, la vida en comú,la vida de familia amb un membre més. Que maca és la vida!!!!
Mercè
Publica un comentari a l'entrada