Ja fa set anys!!!

Aquesta setmana ha fet set anys que us vam conèixer. Per a nosaltres el 6 de desembre es molt més que la festa de la constitució. Per a nosaltres es el dia que us vam conèixer. Tu filla meva, eres menuda com una engruna, pesaves només 3 kilos tot i que estaves a punt de fer 6 mesos. Això sí, tenies la mirada molt viva, i des que vaig entrar a la sala on eres no em vas deixar de mirar i moure les cametes, fins que et vaig agafar a coll. Mai oblidaré la sensació que vaig tenir. Fins i tot ara em recorre un calfred per tot el cos quan hi penso. Des d'aquell precís moment em vas robar el cor i vaig saber que tu eres la meva filla. Mestre jo et tenia als braços va entrar el vostre pare amb un nen a coll , era rodonet, molt moreno i tenia els ditets a la boca. Em va dir "mira Mercè quin nen, té uns ulls molt tristos", me'l vaig mirar i vaig veure els ulls més tristos que mai hagi vist, d'aquells que no miren, que et traspassen però sense mirar enlloc, perduts.... El vaig acaronar i no va fer res. Se'm van omplir els ulls de llàgrimes, vaig mirar en David i ell em va dir " es diu Nabil". Així en un minut i mig el destí us va portar a nosaltres i un llaç invisible ens va unir a tots quatre en aquella petita habitació del Lalla Meriem. D'això ha fet set anys.