Reflexions en veu alta. Els Regals dels fills

No crec que sigui bo pels nostres fills donar-los hi tot el que volen, quan ho volen, que sol ser “ara”, “inmediatament”.També crec que els nostres fills tenen massa coses; massa joguines, massa colors i llàpissos, massa llibres i contes,….. massa de tot. El resultat és que no valoren res, o que valoren molt poc el que tenen i que es pensen que han de tenir (posseïr) tot allò que demanen. S’acosten dies de fer regals, Nadals, Reis… i és una autentica bogeria la quantitat de regals que els nens reben. A casa hem parlat amb el meu marit, i hem decidit que els nostres fills tinguin un màxim de tres regals cadascún, cosa força complicada ja que entre els avis (materns i paterns), la rebesavia, els tiets (quatre, tres dels quals sense fills), els padrins (quatre, dos per cadascún) i amics som molta colla i al final encara que només facin un regal cadascún surt un nombre escandalós d’obsequis que no creiem sigui bo per l’educació dels nostres fills.
M’hi ha fet pensar el fet que jo sóc filla de família nombrosa, de pares treballadors i que van haver de fer molt sacrifici per tirar-nos endavant, que estudiessim, que tinguessim una carrera i un futur millor que el que havien tingut ells. Recordo que vaig desitjar una bicicleta durant molts anys i no la vaig tenir fins els 14 anys (una BH plegable, preciosa de color de mel), com la vaig disfrutar!!!, Els meus fills tenen bicicleta des dels tres anys, ja n’han estrenat dues cadascún i ho veuen tan normal, és com si tots els nens tinguessin bicicleta. Com diu ma mare “totes les masses piquen” i aquest any els regals seran racionats, per una questió educativa i de valors.