El embajador de España en Marruecos impartirá una conferencia en Barcelona

El embajador de España en Marruecos, Luis Planas Puchades, participará el próximo martes 27 de mayo en el Máster de Relaciones Internacionales del IBEI (Institut Barcelona d’Estudis Internacionals) para pronunciar la conferencia titulada "La Situación Actual de Marruecos y sus Perspectivas de Futuro".

El acto se llevará a cabo en la Sala Seminario - Planta Baja del IBEI a las 18.00 horas. El Institut Barcelona d’Estudis Internacionals está situado en la calle Elisabets 10, en Barcelona.


Para más información acerca del evento, se puede contactar al teléfono (+34) 93 304 30 39 y consultando la web del centro en www.ibei.org

Es interessant que hi hagin actes com aquest per a conèixer una mica millor el nostre país veí, país que per a les families que hi hem adoptat els nostres fills, és important i quan més el coneguem millor.

PUZLE DE FAMÍLIES

Amb motiu del dia internacional de la família, ahir el diari “el Periódico” hi dedicava la portada del quadern del diumenge i en feia un reportatge extens. Em va agradar, es una mostra de la família actual, més ben dit de les famílies, en plural, perquè no hi ha un sol model de familia si no diversos: families monoparentals, families reconstituides, families amb dos pares o dues mares, families on el pare i la mare viuen separats, families nombroses,families adoptives, families sense fills... conviuen al costat de la familia convencional. Es per aquest motiu que s'ha de revisar el concepte de familia que es transmet des de l'escola. Es per aquest motiu que cal incorporar aquesta diversitat als dissenys curriculars de les escoles i que cal adequar els materials didactics i les activitats que es proposen als centres educatius a TOTES les families. No pot ser que encara es parli de la “mare de veritat” com la mare biològica, o que es celebri “el dia del pare”, sense tenir en compte que hi ha nens i nenes que només tenen mare perquè pertanyen a una familia monoparental, o que es demani que portin una foto de la mare embarassada, o de quan ells éren bebés, sense tenir en compte que hi ha criatures que no tenen fotografies de bebes perquè encara no estaven amb la seva familia perquè els van adoptar més grandets.....podriem posar molts exemples reals, que han passat a les aules dels nostres fills i filles que ens confirmarien aquest desfase entre la realitat social i familiar i l'escola. No es un tema menor, crec que cal començar a parlar-ne seriosament i sensibilitzar als docents i l'administració educativa que s'ha de fer un esforç perquè tots els nens i nenes es sentin reconeguts quan es parla de la familia a l'escola.

El lucrativo negocio del niño

La huelga de hambre que la semana pasada realizaron cuatro madres guatemaltecas a quienes robaron sus bebés —todas niñas— para venderlos a matrimonios extranjeros bajo la figura de la adopción ha conseguido sensibilizar a los guatemaltecos sobre un delito que parecía sepultado tras la aprobación, en diciembre de 2007, de la nueva Ley de Adopciones. Así,una denuncia telefónica alertó el martes a la policía sobre la existencia de una casa “sospechosa” de servir de guardería clandestina. Leer noticia en El Pais
El fil dels robatoris de criatures a Guatemala per satisfer la demanda d'adopcions per part d'estrangers, sobretot nordamericans,ha portat a desenmascarar el trafic il·legal de menors on hi estant implicades persones properes al poder o de dins mateix de les institucions del país. Per això és tan dificil acabar amb la corrupció i amb l'explotació dels més febles. Tinguem-ho present, Guatemala no pot garantir la procedencia dels menors que dóna en adopció i això les famílies ho han de saber. Un cop dit això, que cadascú actuï segons la seva consciencia.

Huelga de hambre para recuperar a sus bebés desaparecidos

Guatemala. (EFE).- Las cuatro madres guatemaltecas, que hace ocho días iniciaron una huelga de hambre en las afueras del antiguo Palacio de Gobierno, abandonaron hoy su actitud, con la esperanza de reencontrarse con sus hijas secuestradas en 2006 para ser entregadas en adopción.

Aquesta és la noticia que publica la vanguardia, sembla mentida que passi però passa. Conec Guatemala. Per qüestions professionals hi he viatjat i també com a turista.Quan vaig coneixer Guatemala em va impressionar vivament, era a principis del anys 90. Un país molt bonic, però amb la gent molt trista, moltes dones no aixecaven la vista i no et miraven als ulls. Moltes d'elles no parlaven castellà i costava molt d'entendre't-hi. Però el que més em va impressionar va ser que en els 25 dies que hi vaig viure, vaig veure cada dia, si, cada dia, com desapareixien nens i nenes. Hi havia cartells amb les fotografies d'infants penjats a les parets de les cases, als busos, a les petites botigues, per a tot arreu. La imatge de les cares d'aquest infants em van acompanyar molt de temps. Un dia vaig viure una desaparició "en directe", érem un poblet turístic, on hi ha un mercat molt famós i de sobte una dona es posa a plorar i a cridar molt fort "mi hija" "mi hija", mentre assenyala a una parella estrangera, ella amb la cabellera rossa i vermella com una gamba , ell amb pinta "de guiri". Éren nord-americans i la dona els acusava d'haver robat la seva filla. En pocs minuts tota una munió de gent els va envoltar, venien de tot el mercat i van començar a cridar en contra dels estrangers, que si son unos roba niños, que si los matan para sacarles el corazon y de cop i volta tots els estrangers érem sospitosos de robar nens. Nosaltres anavem 5 persones, no especialment blanques, ni rosses, però es veia que érem estrangers. Ens vam espantar tant que vam fugir de la plaça del mercat com vam poder, amb el cor a mil i amb una tristesa infinita per aquelles criatures desaparegudes i per les seves mares. Aquell dia em vaig prometre que si mai adoptava una criatura no ho faria a Guatemala i que voldria estar segura que no havia estat robada ni aconseguida amb enganys i males arts.
Anys més tard, quan el meu marit i jo ens vam plantejar adoptar ho vam fer en el país que més ens agradava: el Marroc però també perquè ens oferia un tracte directe amb l'orfenat, sense intermediaris i perquè hi havia una transparència absoluta en l'origen dels menors.