UNES NOTES SOBRE L'ADOPCIÓ

Famílies adoptants

L'adopció planteja temes d'interès des de la perspectiva psicològica, tant en allò que es refereix a la prevenció com a la intervenció.
Abans de res cal dir que no existeix cap "síndrome del xiquet adoptat". En una família adoptant es trobaran dificultats semblants a els que es poden trobar en altres famílies. Si de cas, hi ha algunes característiques que cal analitzar més espai. La proporció de famílies amb xiquets/es adoptats que consulten els especialistes en psicologia infantil és lleugerament superior a la de la població en general. La qual cosa no vol dir que hi haja mes trastorns psicopatològics en aquests xiquets, sinó que té a veure amb el major grau d'ansietat dels pares pel desenvolupament del fill/a i la preocupació per si exerciran correctament el seu paper de pares.

Els pares adoptants estan també exposats a determinats factors que poden augmentar la seua vulnerabilitat psicològica. Poden estar influïts per la manera en que han viscut l'absència involuntària de fills, per la manca de referències de l'experiència de l'adopció, per veure's sotmesos a processos de selecció i observació on es poden trobar contínuament jutjats, per tindre més edat que la majoria dels pares de fills semblants, o per les actituds de les seues famílies d'origen front a aquella adopció concreta.

Poden tindre també por a alguna herència patològica del fill/a, a la qual atribuesquen la problemàtica del seu desenvolupament i comportament. Aquesta por és paral·lela a la que pot haver en qualsevol família en relació a la família del pare o de la mare, a la que l'altre cónjuge pot atribuir-li defectes o problemàtiques presents al fill.

Eduard Hervàs Martínez, Psicòleg

Per llegir + cliqueu "

Comparteixo l'opinió d'aquest psicoleg, els nens i nenes adoptats tenen els mateixos problemes que els nens i nenes en general, però les families adoptives visiten el psicoleg amb major proporció que les biològiques. Es miren amb lupa l'evolució dels infants i es volen assegurar que fan el correcte. Es cert que la gran majoria d'infants procedents de l'adopció internacional encara no han entrat a l'adolescència, i sembla que aquesta etapa es molt conflictiva de per si. Però no estic d'acord amb les opinions catastrofistes d'alguns psicolegs que diuen que els infants adoptats presenten un index de problemes molt superior a la resta d'infants. Fa set anys que estic en contacte amb families adoptives i encara que no tingui un estudi empiric de la questió si que tinc la informació que comenten les families. I la gran majoria de nens i nenes han fet una bona adaptació a la familia i es desenvolupen amb normalitat.