posar paraules als sentiments

Ni carn de la meva carn,
Ni sang de la meva sang
però realment meus.
No oblideu mai, ni un sol minut de la vostra vida
que no us vàreu gestar a sota el meu cor
sinó a dins del meu cor.

No són meves,les he manllevades. Avui viatjant per internet les he trobat en un web,escrites per una mare adoptiva i m'han semblat precioses. M'he pres la llicencia de traduir-les al català i aquí van!!!!

suposada temptativa de tràfic il.legal de nens per part de l'oenagé Arca de Zoë

El jutge del Txad que investiga la suposada temptativa de tràfic il.legal de nens per part de l'oenagé Arca de Zoë va inculpar formalment ahir a la nit els nou francesos detinguts de segrest de menors i d'estafa, mentre que els set espanyols han estat acusats de complicitat(...)

llegir noticia a El Periodico
Noticies com aquestes fan molt de mal a les adopcions internacionals, donen arguments a aquelles persones que no els agrada que portem nens i nenes "estrangers" al nostres pais i els fem fills nostres. Generalitzen casos particulars i posen sota sospita totes les adopcions internacionals.

Publicitat molt ben trobada

Tant el missatge com el format del video em semblen genials.Es d'una senzillesa exemplar i comunica la idea molt bé. L'opció sexual desl pares no determina l'opció sexual dels fills.

UNES NOTES SOBRE L'ADOPCIÓ

Famílies adoptants

L'adopció planteja temes d'interès des de la perspectiva psicològica, tant en allò que es refereix a la prevenció com a la intervenció.
Abans de res cal dir que no existeix cap "síndrome del xiquet adoptat". En una família adoptant es trobaran dificultats semblants a els que es poden trobar en altres famílies. Si de cas, hi ha algunes característiques que cal analitzar més espai. La proporció de famílies amb xiquets/es adoptats que consulten els especialistes en psicologia infantil és lleugerament superior a la de la població en general. La qual cosa no vol dir que hi haja mes trastorns psicopatològics en aquests xiquets, sinó que té a veure amb el major grau d'ansietat dels pares pel desenvolupament del fill/a i la preocupació per si exerciran correctament el seu paper de pares.

Els pares adoptants estan també exposats a determinats factors que poden augmentar la seua vulnerabilitat psicològica. Poden estar influïts per la manera en que han viscut l'absència involuntària de fills, per la manca de referències de l'experiència de l'adopció, per veure's sotmesos a processos de selecció i observació on es poden trobar contínuament jutjats, per tindre més edat que la majoria dels pares de fills semblants, o per les actituds de les seues famílies d'origen front a aquella adopció concreta.

Poden tindre també por a alguna herència patològica del fill/a, a la qual atribuesquen la problemàtica del seu desenvolupament i comportament. Aquesta por és paral·lela a la que pot haver en qualsevol família en relació a la família del pare o de la mare, a la que l'altre cónjuge pot atribuir-li defectes o problemàtiques presents al fill.

Eduard Hervàs Martínez, Psicòleg

Per llegir + cliqueu "

Comparteixo l'opinió d'aquest psicoleg, els nens i nenes adoptats tenen els mateixos problemes que els nens i nenes en general, però les families adoptives visiten el psicoleg amb major proporció que les biològiques. Es miren amb lupa l'evolució dels infants i es volen assegurar que fan el correcte. Es cert que la gran majoria d'infants procedents de l'adopció internacional encara no han entrat a l'adolescència, i sembla que aquesta etapa es molt conflictiva de per si. Però no estic d'acord amb les opinions catastrofistes d'alguns psicolegs que diuen que els infants adoptats presenten un index de problemes molt superior a la resta d'infants. Fa set anys que estic en contacte amb families adoptives i encara que no tingui un estudi empiric de la questió si que tinc la informació que comenten les families. I la gran majoria de nens i nenes han fet una bona adaptació a la familia i es desenvolupen amb normalitat.

ERC i CiU demanen tornar al Govern la llei d'adopció internacional per "envair les competències de l'Estatut"

MADRID, 23 d'octubre (EUROPA PRESS) - Els grups parlamentari de CiU i ERC al Congrés dels Diputats han registrat avui en aquesta cambra dues esmenes de totalitat al projecte de Llei d'Adopcions Internacions perquè considera que "envaeix competències exclusives que l'Estatut de Catalunya atorga a la Generalitat en matèria de protecció a la infància".

Per llegir la noticia

La veritat es que és una bona noticia, sobretot per totes les families que volen fer una kafala al Marroc, ja que si s'aprova la llei d'adopció internacional tal i com està redactada tindrem molts problemes per a tramitar l'adopció plena dels fills kafalats (acollits) al Marroc. Es una llei clarament perjudicial per l'adopció d'infants marroquis i que suposa un pas enrera respecte a la situació actual. Així doncs estaria molt bé que no s'aprovés i que quan s'aprovi contempli la reivindicació de les families adoptives.

respondre amb honestedat

Unes colonies donen molt de si. La meva filla ha tornat carregada de preguntes, pero la més important és la de si te dues mares. (Ja he explicat com ha anat la conversa). Crec que cal respondre les preguntes dels nostres fills amb honestedat, la dona del Marroc no és la seva mare, és la seva progenitora, la que li va donar la vida, però la meva filla no ha tingut cap altra mare que jo. Quan la vaig conèixer tenia 6 mesos i pesava 3 kilos, havia estat 4 mesos a l'hospital, on l'havien deixada al néixer i vomitava tot el menjar que li donaven. El primer dia que la vaig tenir als braços, quan ens vam mirar als ulls, li vaig dir que vindria a Barcelona amb nosaltres i que tindria una familia de debò. Vaig demanar permís per donar-li el biberó i la mainadera em va donar una toballola per cobrir-me la roba mentre la tenia aixecada perquè fes el rotet. Tothom esperava que obrís la boca i sortís a "xorro" tota la llet, com era habitual en ella, però no va ser així, va obrir una mica els llavis i va fer un rot treient ,només, una petita glopada de llet. La mainadera es va quedar al·lucinada, no s'ho podia creure. Em va dir: "li agrades, crec que t'ha entès quan li has parlat". Aquí va començar a ser la meva filla i jo la seva mare.

Al cole em diuen que tinc dues mares

"Al cole em diuen que tinc dues mares, la del Marroc i tu"- em comenta la meva filla, mentre esmorzem-. Jo li responc què en pensa ella. La Paula em diu que creu que té dues mares. Llavors li dic: - "què és una mare?, que fa una mare?". Inmediatament, la Paula i en Pol Nabil van enumerant totes les coses que faig: anar a comprar, portar-los al metge, consolar-los quan estan tristos, llegir contes, anar al parque a jugar, estimar-los....LLavors qui és la teva mare? ets tu mama, tu ets la meva mare - i.... la senyora del Marroc?- la senyora del Marroc et va donar la vida, et va portar a la seva panxa i et va parir, per això sempre li estaré agraida. Intervé el seu germà, en Pol Nabil i diu com aquell qui no vol la cosa " mira Paula, hi ha dos tipus de dones, unes que porten els nens a la panxa i no son mares i d'altres que no porten els nens a la panxa i són mares", oi mama?. Això mateix fills, i ara acabem d'esmorzar que es fa tard per anar al cole. (Recordo que l'any passat amb el meu fill vam tenir la mateixa conversa, deu ser cosa dels 7 anys)

Avui arriben de colonies!!!

Avui arriben de colonies, en P.N i la P.S han estar 3 dies fora, han anat de colonies amb l'escola i casa nostra ha quedat buida. Sembla mentida el que es troben a faltar els fills quan no els tens!!!.Cada matí he entrat a la seva habitació amb un acte reflex, però estava en silenci, no hi havia ningú a qui despertar. Cada nit he entrat a la seva habitació i no es sentia el seu repir profund i plàcid. Però avui tot tornarà a la normalitat, el meu fill i la meva filla arribaran cansats i casa nostra es tornarà a omplir de vida.

Feliç aniversari

El 15 d'octubre el meu fill va fer 8 anys, com passa el temps!!!!, sembla que va ser ahir que vam tornar del Marroc amb els nostres fills als braços disposats a iniciar una nova vida, la vida en família. Aquest dia tan assenyalat no puc deixar de pensar que en algun lloc del Marroc hi ha una dona que pensa que va tenir un fill, que es deu preguntar com està, què se n'ha fet d'aquell nadó. M'agradaria pode dir-li que en Pol Nabil és un nen feliç, que creix alt i guapo. Tendre, sensible i inteli·ligent. M'agradaria poder dir-li que li agraeixo que el portés al món, que sense ella ara no seria el meu fill i per això sempre li estaré agraïda. Ell ho sap i li agrada que recordi a la dona que el va dur al món.