El meu fill ja té 8 anys, sempre li hem dit Pol Nabil, es a dir que li vam afegir el nom de Pol davant el que ja tenia quan el vam conèixer. El fet es que d'un temps ençà vol que li diem Nabil. L'altre dia vam tenir entrevista amb la mestra i ens va comentar que a l'escola vol que els seus companys es dirigeixin a ell com a Nabil, també a casa ens ho ha comunicat. Quan signa els treballs ho ha amb el nom de Nabil. Va começar a demanar-ho just al tornar del nostre viatge al Marroc, el maig de l'any passat, em vaig pensar que seria una cosa passatgera, que era una autoafirmació, doncs li havia agradat molt el país, la ciutat de Rabat, la seva gent... Però no ha estat així, de passatger res de res, ell vol ser en Nabil. Jo,la veritat, és que gairebé sempre li dic Pol Nabil, és el que em surt, és el nom que li hem posat, el que consta en tots els documents, tot i que miro de respectar el seu desig i quan en sóc conscient li dic Nabil.
L'altre dia llegint el bloc d'en Roberto vaig veure que la seva filla també vol que li diguin el seu nom xinès i em va fer pensar que potser és cosa de l'edat, o que potser ja està bé que s'identifiquin amb el seu primer nom. Nosaltres tenim la Paula Soumiya, la nostra filla un any més petita, que de moment no ha mostrat cap preferencia pel seu nom d'origen, que com en el cas del nostre fill hem respectat i li hem afegit el da Paula. Com que queda molt llarg sempre li diem Paula i ens mengem el Soumiya. Si algú té informació sobre aquest aspecte dels fills adoptats o sap d'algun llibre de referencia li agrairé que m'ho faci saber.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Hola Mercè,
Em dic Joana. Nosaltres tenim una filla que vam adoptar a Xina ja fara 4 anys, ella en te gairebe 5, a qui vam posar el mateix nom que li havien posat a la Xina. Aquest es un tema molt debatut. Personalment, penso que tot i que el nom te l'hagi posat algu de l'orfenat, que no el sapiguem pronunciar massa be... es una part important de la persona. De totes formes, no crec que hi hagi formules, i molt depen de quin hagin estat els motius dels pares per pendre una o un altra opcio. Imagino que coneixeras la web postadopcion.org, et poso l'enllaç, hi ha un apartat de bibliografia que esta molt be, i hia ha un article especific sobre el tema.
http://www.postadopcion.org/biblioteca.htm
Enhorabona per el teu blog, es molt interessant.
Joana
Gràcies Joana, miraré de trobar aquest article.Tota manera nosaltres tenim dos fills adoptats,en Nabil s'identifica amb el seu nom d'origen i la Paula no. Només es porten un any, són del mateix país, mateixa ciutat, mateix orfenat, però ells dos tenen caràcters molts diferents. Ell és introvertit, reflexiu, ella es extrovertida, espontania. Crec que en el tema de l'adopció, com en gairabé tots els temes no podem generalitzar. Cada u, és cada u i cal respectar-los.
Mercè
Publica un comentari a l'entrada