dilluns, 18 de febrer del 2008

L'adopció sota sospita


Des de fa temps, en diferents àmbits – l'administració, els mitjans de comunicació, el món universitari- es difonen opinions “negatives” sobre l'adopció. Es va iniciar des de Benestar i família, quan per boca del llavors secretari de família, el Sr. Funes, “adoptar era un acte de neocolonització, que treia els infants del seu hàbitat, per portar-los a un món occidental que no tenia perquè ser millor que el seu”. Va continuar amb la campanya mediàtica de desprestigi de l'adopció basada en els fets ocorreguts l'estiu del 2006 al Congo, on famílies catalanes que tramitaven l'adopció en aquest país se'ls van assignar menors els quals la família biològica no havia renunciat. L'any 2007, la ONG francesa, Arca de Zoe, volia treure del Txad un centenar de menors de manera fraudulenta i recentment, el 8 de febrer, en unes jornades organitzades per CIIMU a Barcelona, l'adopció era posada sota sospita.
No se quins interessos s'amaguen sota aquesta onada de desprestigi de l'adopció. Però la realitat es tossuda, el cert és que l'adopció és una opció de maternitat /paternitat no biològica tan lícita com la biològica que cada vegada més famílies catalanes i espanyoles escullen per créixer. L'adopció ha deixat de ser tabú, s'ha normalitzat, i es vista per la societat com una opció possible per a tenir fills. Les famílies adoptants som famílies normals, que volem viure felices amb els nostres fills, tant els que han arribat a les nostres vides per via uterina o per via aeria. Sabem que els nostres fills adoptats tenen la característica de ser “adoptats”, és a dir han viscut un abandonament, han estat institucionalitzats, han patit carències emocionals i això ho tenim en compte. Els pares i mares adoptius hem de tenir temps per atendre les necessitats dels nostres fills, hem de tenir present les mancances que poden patir i estar disposats a suplir-les. Els nostres fills poden tenir problemes, els biològics i els adoptats, i com a pares haurem de buscar la millor solució. L'adolescència és una etapa decisiva en la vida de les persones, ens preguntem qui som, d'on venim, que volem... i és evident que pels nostres fills adoptats serà un moment on es plantejaran el seu origen i cal que ho tinguin molt clar, que n'hàgim parlat a casa amb tota naturalitat i que no tinguin cap dubte al respecte. Em preocupa que les opinions negatives de l'adopció puguin afectar els meus fills, em preocupa que puguin pensar que han arribat a la nostres vides de manera fraudulenta, em preocupa que puguin pensar que els hem “robat” a la seva mare biològica.... Crec que és molt perillós posar en un mateix sac totes les adopcions, crec que no es pot generalitzar. Pot ser que hi hagi algun cas d'adopció poc clar, però la gran majoria d'adopcions són legals, transparents, s'ajusten a la llei internacional i nacional i és totalment injust que es posi l'adopció sota sospita.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Sóc mare adoptiva, i estic d'acord en que l'adopció és una forma de maternitat tant meravellosa com la biològica.

Però dit això, he de dir que no entenc algunes de les coses que escrius en aquest post. Malhauradament, que s'asignen nens als quals les famílies biològiques no han renunciat o que alguns adoptants hagin trobat les mares dels seus fills que les ecais deian que eren orfes és una realitat trista, dolorosa, però no podem tancar els ulls i dir que es tracta d'una campanya de desprestigi.

UNICEF ja ens ha posat sobreavís: PER CADA NEN de menys de 3 anys adoptable n'hi han TRES SOL.LICITUTS d'adopció, i això està fent créixer la corrupció d'una manera preocupant.