Un bocí de realitat es va colar ahir en la somorta rutina dels premis literaris en català. Najat el Hachmi, una catalana que va néixer el 1979 a Nador (el Marroc) i viu des dels 8 anys a Vic, va guanyar ahir el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, amb un veredicte unànime del jurat. La novel·la premiada, L'últim patriarca, passa comptes amb la figura de la tirania paterna --a les famílies marroquines i a les que no ho són-- i és un reflex d'una nova generació que, va dir ahir l'autora, intenta fixar una identitat pròpia entre dues aigües, "que no és ni la d'aquí ni la d'allà" i que sobretot busca "la llibertat personal".
M'encanta, he de dir que quan ho he sabut m'ha agradat molt que la Najat el Hachmi sigui la guanyadora del Ramon Llul. Per tres raons: perquè és dona, perquè és jove i perquè és d'origen marroquí. Els meus fills també són d'origen marroquí i això fa que senti una especial simpatia per les persones marroquines. La Najat va anar a l'escola i va aprendre la llengua del país, llengua en la que escriu i pel que sembla força bé (no tinc el plaer d'haber-la llegit, però ho faré tan haviat com pugui).El model de l'escola a Catalunya funciona, encara que alguns s'entestin a negar-ho. Ella parla i escriu en català, en amazig i estic segura que també en castellà. Agraeixo que aquesta vegada un premi literari hagi sortit de l'endogamia endèmica que els afecta i hagi apostat per una escriptora desconeguda, jove i que no pertany a la burgesia catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada