Es fan grans!!!

Els fills es fan grans, en Pol Nabil farà 9 anys i la Paula en farà 8.Van a l'escola, molt contents, tenen amics i segueixen els aprenentatges amb tota normalitat. Quan surten de l'escola fan esport i música, on també tenen un nucli social de relació i disfruten de les activitats que ells han triat perquè els agraden. La seva jornada “escolar”, els dilluns i dimecres acaba a les 6 de la tarda i els dimarts i dijous a les 7:30. Quan van arribar a les nostres vides vam prioritzar el temps de dedicació als nostres fills i vam decidir que jo no em reincorporaria al món laboral a jornada complerta. Ja fa set anys que treballo com autònoma des de casa perquè em permet estar pels meus fills, portar-los al col·le, anar-los a buscar a la tarda, anar al parque a jugar, fer el sopar, banyar-los, sopar junts....Ara però, em puc plantejar tornar a treballar fora de casa, els meus fills van a l'escola, fan activitats extraescolars i tenen uns horaris més dilatats que em permeten pensar en tornar al món laboral. El que més m'agradaria seria una feina relacionada amb l'adopció. Fa 7 anys que realitzo tasques d'informació a les famílies adoptants, de relació amb els mitjans de comunicació i amb l'administració des de la Federació d'Associacions de famílies Adoptives i m'agradaria convertir-ho en la meva professió. Però, ai las!, això, ara per ara, és impossible. Tota la meva vida professional ha girat a l'entorn de la infància, primer com a mestra i després com a responsable de continguts infantils en l'àmbit audiovisual. Ara vull una feina que m'aporti satisfacció personal i a l'hora em faciliti seguir fent de mare, vull coinciliar la vida familiar i la laboral. Tornaré a l'educació, tornaré a l'escola i potser podré contribuir a donar a conèixer l'adopció, a sensibilitzar els docents, alumnat i famílies que l'adopció és una forma de fer créixer la família, tan vàlida i lícita com la biològica.