mare, jo sóc estranger???

Avui a l'hora de dinar,el meu fill em pregunta si ell és estranger ja que ha nascut al Marroc. Li responc que no ,que ell no és estranger ja que té la nacionalitat espanyola. Em mira amb els seus immensos ulls negres i després d'una petita pausa, diu...
-però mamà, jo he nascut a un altre país, llavors sóc estranger. Li pregunto d'on ho ha tret això i em diu que a la tele ha sentit que aquells que han nascut fora són estrangers i com que ell ha nascut al Marroc és estranger. Ens assentem al sofà i parlem què vol dir ser estranger, què vol dir ser espanyol, que quan va ser adoptat per nosaltres es va convertir en “espanyol”. Torna a fer cara de circumstàncies i em diu:
-així quan jo vagi al Marroc seré un estranger allí??”-
li contesto que sí, ja que té passaport espanyol i veig que noli agrada. Tot seguit em deixa anar que ell és marroquí, que ha nascut al Marroc i que li agradaria conèixer els seus progenitors.
- potser tinc avis i tot-, em diu.
Li responc que això és difícil, doncs la seva mare marroquina el va parir a l'hospital i el va deixar allà sense donar cap informació sobre ella. Tot convençut em diu que hauríem de parlar amb l'alcalde de Rabat i demanar-li tota la informació de la senyora que el va parir a ell,
-els alcaldes ho saben tot- , diu mentre gesticula amb les mans.
Li faig veure que això no és gaire probable. L'abraço i li dic que quan ell vulgui tornarem al Marroc i que investigarem plegats els seus orígens.

Ho trobo tan humà el que li passa al meu fill!!!, suposo que tothom vol saber d'on ve, com són els seus pares biològics, si te avis.... Però no em pensava que m'ho demanés tan aviat, tot just farà 9 anys!!!. Jo em pensava que això ens tocaria viure-ho a l'adolescència (3 o 4 anys més tard) però a casa nostra s'ha avançat. Amb el seu pare havíem parlat que quan tinguessin 12 o 13 anys faríem un viatge per tot el Marroc perquè coneguessin bé el país, però vistes les circumstàncies potser ho haurem d'avançar.