Reflexions sobre el llenguatge

Les paraules no son neutres tenen significat, per això quan parlem d'adopció hem d'esmerar-nos en utilitzar les paraules més adequades, tenint especial atenció de no transmetre valors ni significats negatius. Parlo per experiència pròpia; un dia un company de classe del meu fill em va preguntar sense embuts, si coneixia la “mare de veritat” d'en Pol Nabil. Vaig quedar glaçada, no obstant vaig reaccionar amb rapidesa, doncs tenia els meus fills davant i estaven escoltant la conversa. -“I tant que la conec la mare de veritat sóc jo”. Això el va deixar descol·locat i em va dir que volia dir la mare que l'havia dut a la panxa. Llavors li vaig contestar que no la coneixiem però que aquesta no era la mare de veritat, que la mare de veritat és aquella que cuida els nens, que els porta al cole, que va a comprar, que els mima, que els consola quan estan tristos, que els llegeix el conte abans d'anar a dormir.... Ell em va dir que la seva mare si que era de veritat perquè el va dur a la panxa i també el cuidava. Li vaig contestar que no sempre la mare que et porta a la panxa i et dona la vida es la que et cuida i que en tot cas el més important es tenir una mare que t'estimi i et cuidi, no si t'ha portat a la panxa o no t'hi ha portat.
La utilització de l'expressió “mare de veritat”, fou com si jo fos una mare de mentida, o una mare menys verdadera pels meus fills i això no és així, ho se molt bé. Les mares adoptives, de fet , som les mares de veritat i tothom ho hauria de saber i ,per tant, em de cuidar el llenguatge. Vaig pensar que el dia que tingués entrevista amb la mestra del meu fill li parlaria del tema perquè em sembla important a tenir-ho en compte per l'educació dels infants (i de les seves families).