dimarts, 8 de gener del 2008

Normalitat de familia


Després de les festes tot torna a la normalitat. Els nens al cole, i els grans a treballar. Han sigut uns dies que hem disfrutat en família. El Nadal l'hem passat a Barcelona, amb els avis i la besàvia Francesca que el dia 24 de desembre va fer 96 anys i li vam regalar un àlbum de fotos dels nostres fills perquè el pugui portar al bolso i ensenyar-lo a les amistats, doncs li agrada lluir de besnets. El dia de Sant Esteve vam viatjar a Manlleu i ens hi hem quedat fins l'endemà de Reis. Vam fer cagar el tió a casa de la tieta Imma i els Reis han passat per casa els avis i també per casa nostra. Vam seguir la cabalgata dels reis fins la plaça de baix vila on varen ser acomiadats amb focs artificials. Suposo que aquest ha estat el darrer any que els nostres fills encara són inocents, dons ja tenen 8 i 7 anys respectivament i per això ho hem viscut intensament, anant a comprar els regals, embolicant-los ben bonics i fent mans i mànigues per amagar-los d'ells. Els fills es fan grans, segurament l'any que ve serà diferent, però intentarem que la màgia d'aquest dies perduri entre nosaltres.Som una familia que viu la normalitat de ser una familia doptiva. Els nostres fills saben del seu origen des de sempre i sovint fan preguntes del Marroc, de la seva vida abans que ens coneguessin, volen saber si al Marroc també hi passen els reis o si fan cagar el tió. Es un bon moment per parlar de la diversitat cultural, de les festes diferents que es celebren a les diverses cultures. Ells van escoltant i van assimilant. Sempre els parlem del respecte als altres,que siguem diferents ens enriqueix. Es fan moltes preguntes i nosaltres empre els diem la veritat intentant ajudar-los a entendre la seva vida, la nostra vida.