Concepte de família.

Recentment els mitjans de comunicació han publicat la noticia que el Tribunal Europeu dels Drets Humans ha condemnat França per impedir adoptar a una dona lesbiana, entenen que ha estat víctima de discriminació i que la seva orientació sexual no és motiu per denegar-li l'adopció un infant. Es de calaix, les persones podem exercir la maternitat/paternitat independentment de la nostra orientació sexual. Tots els nens i nenes del món tenen el dret de tenir una família de debò, que se'ls estimi, que els cuidi, que els eduqui... i ser millor o pitjor pare o mare no depèn de si ets homosexual, bisexual o heterosexual. Mes aviat té a veure amb la teva capacitat de posar-te al lloc de l'altre, de les teves ganes d'entendre a l'altre, de ser conscient de les necessitats dels infants, de tenir habilitats educadores, de ser una persona madura i equilibrada.... Quan parlem de família avui dia hem de considerar els diversos models que existeixen a la nostra societat (monoparentals d'home o dona, parelles de fet, parelles reconstituïdes que aporten els fills d'anteriors unions, parelles casades...). S'ha acabat el temps del monopoli de la família patriarcal, on l'home imposava les normes i la dona acatava les ordres, on la dona i els fills eren considerats les seves propietats privades. Aquest diumenge a Barcelona, algunes persones s'han manifestat en defensa de la família, molt em temo que només d'una tipologia de família, la tradicional, la de sempre, excloent tota la resta. S'equivoquen, ells no són ningú per dir qui es família i qui no ho és. Per mi família es aquella unitat de persones que comparteixen la vida, donant-se amor i respecte.

web sobre les religions al mon

Avui estava preparant unes fitxes didàctiques de ciències socials, sobre l'islam,buscava informació a internet.He trobat un web que m'ha semblat interessant,ja que dona informació de manera clara i amena sobre les diferents religions (origen, evolució històrica, rituals i cerimònies, celebracions...)
Crec que es bàsic que els nostres fills coneguin la diversitat i pluralitat del món sencer. Fer-los veure que nosaltres som una petita part d'aquest món tan gran i que les nostres creences són una més de les moltes que existeixen. Les persones de totes les religions i creences es mereixen el mateix respecte. L'educació en la diversitat és important per entendre's ells mateixos i entendre el món que els ha tocat viure.

Reflexions sobre el llenguatge

Les paraules no son neutres tenen significat, per això quan parlem d'adopció hem d'esmerar-nos en utilitzar les paraules més adequades, tenint especial atenció de no transmetre valors ni significats negatius. Parlo per experiència pròpia; un dia un company de classe del meu fill em va preguntar sense embuts, si coneixia la “mare de veritat” d'en Pol Nabil. Vaig quedar glaçada, no obstant vaig reaccionar amb rapidesa, doncs tenia els meus fills davant i estaven escoltant la conversa. -“I tant que la conec la mare de veritat sóc jo”. Això el va deixar descol·locat i em va dir que volia dir la mare que l'havia dut a la panxa. Llavors li vaig contestar que no la coneixiem però que aquesta no era la mare de veritat, que la mare de veritat és aquella que cuida els nens, que els porta al cole, que va a comprar, que els mima, que els consola quan estan tristos, que els llegeix el conte abans d'anar a dormir.... Ell em va dir que la seva mare si que era de veritat perquè el va dur a la panxa i també el cuidava. Li vaig contestar que no sempre la mare que et porta a la panxa i et dona la vida es la que et cuida i que en tot cas el més important es tenir una mare que t'estimi i et cuidi, no si t'ha portat a la panxa o no t'hi ha portat.
La utilització de l'expressió “mare de veritat”, fou com si jo fos una mare de mentida, o una mare menys verdadera pels meus fills i això no és així, ho se molt bé. Les mares adoptives, de fet , som les mares de veritat i tothom ho hauria de saber i ,per tant, em de cuidar el llenguatge. Vaig pensar que el dia que tingués entrevista amb la mestra del meu fill li parlaria del tema perquè em sembla important a tenir-ho en compte per l'educació dels infants (i de les seves families).

Converses amb la meva filla sobre "l'altra mare"

Avui érem a la cuina amb la meva filla, disfrutant de l’esmorzar pausat, com és força habitual els diumenges. De sobte la Paula em mira fixament i em diu :
- saps mama?, els nens i nenes de la meva classe em diuen que jo i tots els nens adoptats tenim dues mares.
- I tu què en penses?-
- Jo crec que si que tenim dues mares, una de debò que ets tu (aquest tema ja l’havíem parlat un altre dia) i l’altra mare que em va donar la vida. Oi que tu dius que sempre li estaràs agraïda???
- I tant que si, ja ho saps, ho hem parlat moltes vegades, si aquella dona marroquina no t’hagués portat al ventre i t’hagués donat la vida ara tu no series filla meva i per això li estic agraïda.
-Tu creus que la podem trobar aquesta dona, mama.? A mi m’agradaria veure-la.
- No filla, no crec que la puguem trobar perquè no sabem qui es.
- I als papers del Marroc, no diu qui era?.
-No ho crec filla, però si vols traiem els papers i ho busquem.
La Paula tenia els ulls negats i jo li pregunto què li passa, ella em respon que s’aguanta per no plorar però que quan pensa en la dona del Marroc que la va portar a la panxa es posa trista. Jo l’abraço i li dic que l’entenc, que es trist pensar que no pots conèixer la persona que et va donar la vida i que si té ganes de plorar que plori, que no passa res. Encara abraçada a mi em pregunta…
-Creus que s’ha oblidat de mi???
- No filla, jo crec sincerament que pensa en tu moltes vegades i que es deu preguntar què se n’ha fet de tu.
- Ho dius de veritat???
- I tant que si…. I a més penso que aquesta dona volia que visquessis i per això et va portar a l’hospital. Pensa que eres molt petita, vas néixer abans d’hora, als set mesos, només pesaves 1kg i si no t’hagués portat a l’hospital t’haguessis mor.
- I com ho sap això???
- El teu pare I jo vàrem anar a l’hospital on vas estar ingressada 4 mesos i vam parlar amb l’enfermera jefe. Ens va donar un informe del teu ingrés a l’hospital i de quan vas sortir per anar al Lalla Meryem.
- Podem veure aquest paper???. Ens aixequem i anem a la carpeta del Marroc. Mirem tots els documents. (Li encanta mirar la seva foto del passaport, era tant petita….encara no tenia sis mesos i pesava 3 kg. Era com una rateta….) Trobem l’informe de l’hospital, està en francès i el comencem a llegir. Es fixa que hi ha un nom…
- Pot ser el nom de la mare de panxa?
- Si, és el nom que va donar. Però no crec que sigui el seu nom verdader. Això és el que ens va dir l'enfermera. Que era una dona d’uns 35 anys, soltera. Li semblava però que aquella dona no era la mare sinó l’àvia. El més segur es que la teva mare fos una noia molt Jove. Em mira amb els ulls plens de llàgrimes i m’abraça. Jo també tinc llàgrimes als ulls i li dic que sempre que vulgui pot parlar amb mi. Està bé parlar d’allò que et preocupa. Ens aixequem, guardem la carpeta de documents i anem a vestir-nos, hem quedat d’anar a la platja per veure la presentació de Pirena. El seu pare i el seu germà ja estan a punt i ens esperen.

L’Educació Comença a La Família

Llegeixo estupefacta que un de cada cinc menors catalans d’entre 8 i 11 anys no ha tastat mai el tomàquet i que un de cada tres escolars de primaria no ha menjat mai espinacs. Crec que es una dada preocupant ja que l’alimentació és una activitat bàsica per a la salut de les persones i s’ha d’educar els fills en l’aspecte alimentari al igual que en altres aspectes. A casa nostra sempre ho hem tingut clar, els nostres fills mengen de tot, hi ha coses que els agraden més, com pot ser la pasta i les patates fregides, però mengen el que hi ha i sempre hem procurat que entenguin que menjar no és un càstig, sino una activitat plaent i necesaria per a viure. Hi ha algunes tàctiques que ens han ajudat en l’educació alimentaria d’en Pol Nabil i la Paula:
1- Anar a comprar al mercat o al super.Crec que es molt positiu que els nens i nenes vagin al mercat a compar amb els pares, que vegín que la nevera no s’omple sola i que cal decidir què comprar per menjar per tenir una dieta equilibrada.
2- Deixar que entrin a la cuina per veure com cuinem. Els fa veure els colors i olors del menjar i els introdueix a la cuina.
3- Deixar que col•laborin en la preparació del menjar. Els encanta poder ajudar, preparar l’amanida, posar la carn a la plaxa, farcir la pitzaa, remenar el caldo, sucar el pa amb tomàquet….
4- Estimular-los que provin TOTS els aliments i que aprenguin a diferenciar els gustos. Es com un joc, que hem de saber descubrir els sabors i posar els adjectius escaients, salat, dolç, picant, sec, eixut,fort, suau, cru, cuit……
Una anécdota que em va passar quan encara no era mare, jo menjava meló i tenia prop un nen de cinc anys (fill d’un familiar) que em mirava, jo li vaig oferir un troç i la seva mare em va dir que no li agradava, però el nen va agafar el meló i se’l va menjar. La realitat era que mai li havien donat melo i la familia creia que no li agradava. Actualmet el nen ja te 14 anys i fa pena veure’l menjar. Cada dia ha de menjar patates fregides i la verdura ni la tasta, la fruita en pro feines i el peix només en forma de croquetes. Sincerament crec que l’alimentació és massa important per deixar-la als gustos dels nens. Els pares ens hi hem d’implicar i EDUCAR el paladar dels postres fills perquè sàpiguen menjar sa i equilibrat.

La inocencia robada

Moltes families que hem fet ,o volem fer, una kafala al Marroc ens preguntem perquè no hi ha nenes a les creches on anem a buscar els nostres fills. Aquí en tenim una resposta, en aquest article de l'Amina Barakat que he trobat navegant per internet.
RABAT,(IPS)- Para Habiba Hamrouch, criar a su hija Sanaa es su "revancha", su respuesta a las tradiciones, el abuso y la indiferencia que abonan la explotación de miles de niñas marroquíes como empleadas domésticas.
Las leyes de este país del norte de África prohíben trabajar a los menores de 15 años, pero el incumplimiento es común. Muchos hogares emplean como domésticas a niñas, algunas de apenas cinco años de edad, que deben soportar agotadoras jornadas, varias formas de maltrato cuando su trabajo es considerado insatisfactorio e incluso abuso sexual.
Además, se niega con frecuencia a las niñas acceso a la educación, a la atención médica y a una alimentación adecuada.
"Pasé por toda clase de experiencias cuando fui entregada a una familia en 1990", narró Hamrouch. "Son recuerdos muy malos. Solo tenía ocho años cuando empecé a trabajar."
Sus dos hermanas también se convirtieron en empleadas domésticas. Hamrouch dijo que su madre era muy sumisa con su marido y que "nada podía hacer salvo llorar en silencio". "Realmente pasábamos necesidades", afirmó. "Odié a mi padre por lo que me hizo."
Hamruch tiene ahora 22 años, está casada y es madre de dos hijos: una de 10 años y un varón de dos. Y está haciendo todo lo posible para asegurar que la vida de sus niños sea diferente a la suya. Sanaa asiste a la escuela y tiene buenas calificaciones.
"Mi pequeña es mi revancha. Voy a hacer todo lo que esté a mi alcance para que ella estudie y yo misma estoy asistiendo a clases para poder asegurar un futuro para mis hijos", afirmó.
Hafida Hosman*, de 18 años, logró escapar a una vida de explotación gracias a un vecino.
"Tenía 14 años cuando mi madre me entregó a una familia rica de Rabat. El hijo, un adolescente de 16 ó 17, hizo todo lo imaginable para aprovecharse de mí cuando sus padres no estaban en la casa y yo no podía decir nada al respecto", relató Hafida a IPS.
"Incluso su primo, un mocoso espantoso, me pellizcaba el trasero cada vez que iba a la casa. Eran tan mal criados que nadie me creería que eran los amos y que tenían permitido hacer lo que quisieran", agregó.
El acoso sexual es tabú en Marruecos. Muchas víctimas evitan denunciarlo. Escapar no resulta fácil, ya sea porque carecen del dinero necesario o por temor a que sus empleadores las denuncien a la policía.
"Es escandaloso ver a niñas en edad escolar empleadas como sirvientas", afirmó Fouzia Tawil, de la no gubernamental Asociación para la Defensa de los Derechos de las Mujeres y los Niños con sede en Casablanca, la capital económica del país.
"Su lugar es un pupitre, con un libro entre sus manos, no con un trapo de piso o una escoba que es mucho más grande que ellas", declaró Tawil a IPS. "Entre el lavado de platos, el trabajo del hogar y el cuidado de los niños, se les roba la infancia."
El irrisorio pago que reciben por su juventud perdida es, en general, entregado a los padres. "Jamás vi el dinero en todo el tiempo que trabajé allí, hasta que cumplí los 17", recordó Habiba.
El gobierno calculó en 2001, en un informe elaborado con el apoyo del Fondo de las Naciones Unidas para la Infancia (Unicef), que unas 22.000 menores de 18 años trabajaban en hogares ajenos en grandes ciudades como Rabat y Casablanca. No existen estimaciones más recientes.
Cincuenta y nueve por ciento eran menores de 15 años, analfabetas y de familias pobres.
La organización de derechos humanos Human Rights Watch (HRW), que tiene su sede central en Nueva York, advirtió hace dos años que la mayoría de esas niñas y adolescentes trabajan sin descanso entre 14 y 18 horas diarias, los siete días de la semana.
Sus padres reciben por esa labor una paga de entre cuatro y 11 centavos de dólar por hora, aseguró HRW en un estudio titulado "Dentro de la casa, fuera de la ley: Abuso de niños trabajadores domésticos en Marruecos".
"El salario mínimo en Marruecos para otros trabajos no rurales es de 1,07 dólares la hora. La jornada laboral está limitada a 44 horas semanales o 10 horas diarias", indica el informe.
Marruecos "tiene una de las tasas más altas de trabajo infantil de África septentrional y Medio Oriente y, al mismo tiempo, una de las más bajas de asistencia a la escuela de niños que trabajan, a excepción de África subsahariana", apuntó el informe.
"La policía, los fiscales y los jueces rara vez hacen cumplir las disposiciones del Código Penal sobre abuso infantil o trabajo forzoso en los casos de los niños empleados como sirvientes", agregó.
Por otra parte, "los padres en muy pocas ocasiones están dispuestos a entablar demandas que demoran mucho tiempo y exponen a sus hijas a un estigma, sin proporcionarles a ellos ningún beneficio directo", destacó HRW.
El maltrato persiste, aunque Marruecos ratificó la Convención sobre Derechos de los Niños, que prohíbe su explotación por motivos económicos, entre otros.
Fátima Zénoul*, una mujer que recluta niñas y adolescentes y las ubica en casas de familia para que realicen trabajos domésticos, ofreció un testimonio que arroja luz sobre las actitudes que apuntalan estos abusos.
"Mi tarea concluye cuando coloco a la doméstica con sus empleadores. Lo que ocurra después no me concierne. Ella es libre de irse si sus expectativas no se ven satisfechas. En ese caso, yo le buscaría otra familia, lo que me reportaría una comisión adicional", relató.
los intermediarios cobran 30 dólares por cada niña que colocan.
"Si sus padres no se preocupan por lo que les pasa, ¿por qué debería hacerlo yo?", se preguntó Zénoul, que realiza su tráfico en el barrio residencial de Takaddoum, en Rabat. "No soy responsable por lo que les suceda. Es un servicio pago que yo ofrezco y así me gano la vida."
La lucha contra la explotación de los niños recibe un fuerte apoyo de la princesa Lalla Meriem, hermana mayor del rey Mohamed VI y presidenta del Observatorio Nacional de la Infancia.
Lalla Meriem se sumó hace dos años a la iniciativa contra el maltrato infantil, incluido el sufrido por empleados en labores domésticas.
Desde entonces, las autoridades desarrollaron una estrategia de promoción de los derechos de la infancia, y crearon también un "parlamento infantil" para hacer frente al abuso.
En la Tercera Conferencia Regional sobre la Violencia contra los Niños, realizada en El Cairo a fines de junio, la princesa anunció la creación de un refugio para las víctimas de maltrato, en el que se les brindará asistencia legal y psicológica.
Asimismo, se lanzó el mes pasado una campaña de esclarecimiento con el objetivo de brindar información a los jóvenes marroquíes sobre el fenómeno.
* Los nombres de algunas personas han sido cambiados a iniciativa de los involucrados.
http://www.ipsnoticias.net/nota.asp?idnews=41527

Normalitat de familia

Després de les festes tot torna a la normalitat. Els nens al cole, i els grans a treballar. Han sigut uns dies que hem disfrutat en família. El Nadal l'hem passat a Barcelona, amb els avis i la besàvia Francesca que el dia 24 de desembre va fer 96 anys i li vam regalar un àlbum de fotos dels nostres fills perquè el pugui portar al bolso i ensenyar-lo a les amistats, doncs li agrada lluir de besnets. El dia de Sant Esteve vam viatjar a Manlleu i ens hi hem quedat fins l'endemà de Reis. Vam fer cagar el tió a casa de la tieta Imma i els Reis han passat per casa els avis i també per casa nostra. Vam seguir la cabalgata dels reis fins la plaça de baix vila on varen ser acomiadats amb focs artificials. Suposo que aquest ha estat el darrer any que els nostres fills encara són inocents, dons ja tenen 8 i 7 anys respectivament i per això ho hem viscut intensament, anant a comprar els regals, embolicant-los ben bonics i fent mans i mànigues per amagar-los d'ells. Els fills es fan grans, segurament l'any que ve serà diferent, però intentarem que la màgia d'aquest dies perduri entre nosaltres.Som una familia que viu la normalitat de ser una familia doptiva. Els nostres fills saben del seu origen des de sempre i sovint fan preguntes del Marroc, de la seva vida abans que ens coneguessin, volen saber si al Marroc també hi passen els reis o si fan cagar el tió. Es un bon moment per parlar de la diversitat cultural, de les festes diferents que es celebren a les diverses cultures. Ells van escoltant i van assimilant. Sempre els parlem del respecte als altres,que siguem diferents ens enriqueix. Es fan moltes preguntes i nosaltres empre els diem la veritat intentant ajudar-los a entendre la seva vida, la nostra vida.